Ja no recordava el que ere fer una cursa de 21 quilómetres amb l'exigéncia que et demane una Mitja Marató. Bé, algo sí que recordava, encara que no volíe. La meua experiéncia en una cursa d'aquest tipus es resumie fins avui en la Mitja de Castelló de l'any 2007 i, de fet, fou una mala experiéncia, arrastrant una cama els últims 2 quilómetres, quan la meta estava a la Plaça Major, i seguit per una parada obligatória d'uns tres mesos...
Amb aquestos precedents, enguany vaig decidir tornar a provar la mitja distància, aprofitant el moviment migratori que ha dut a una bona part de la colla (Isidoro, Juan, Vicent i Manolo) a deixar la muntanya per a dedicar-se per un temps a l'asfalt.
La preparació, en general, i excepte els problemes de genolls que he patit les dues últimes setmanes, ha estat profitós, amb unes quantes rodades llargues a bon ritme. Encara dirie que el descans obligat per aquest problema no ha estat un temps perdut i les meues cames ho han agraït.
Avui estava nerviós. Mitja hora abans de sonar el despertador, ja estava alçat i esperant l'hora d'eixir de casa. Feie temps que no em passava aixó... serà que ja estic acostumat a les curses de muntanya.
Rutina en arribar a l'eixida, com tothom: foto de grup, igual que Juanvi, Javier, Sara i la gent de la MIM, igual que Carmina i familia, igual que la penya d'Atmósfera, igual que... Després, uns minuts de trote, peró no massa, que després venen 21 quilómetres.
Aquest cop, no ho pug negar, feiem un grup que espantava, amb la samarreta que ens ha proporcionat el Bar Perdiu. Per sort, ere una cursa d'asfalt... no vullc pensar en quatre perdius per la muntanya en plena temporada de caça, jejeje.
En quant a la cursa propiament dita, em trobe prou content del resultat. En la linia d'eixida hem procurat colocar-mos el més adelantats possible per tal d'evitar aglomeracions, empentes, colçades i totes les coses que solen ocorrer en els primers metres. Afortunadament, no ha passat rés d'aixó i de seguida hem pogut agafar un ritme de 4:30 min/qm.
Les cames de Juan semblaven més preparades que les dels demés i, abans d'arribar al primer quilómetre, ha anat possant metres i "tierra de por medio" i ja no l'hem tornat a veure fins la meta. El mateix que ha passat amb Manolo, vist i no vist al quilómetre 4...
En quant als demés, és a dir, Isidoro, Vicent i jo, ja ens anava bé el ritme que ens marcava un grupet al qual ens hem afegit, i aixi han anat passant els quilómetres a 4:30, 4:31, 4:44, 4:15, 4:39, 4:30... per a fer una primera volta de 48:45. Qué be agués estat acabar ja, peró no. Quedava la segona volta.
I algo més dura que la primera, tinc que dir. Els parcials d'aquesta volta ja no eren els de la primera... 4:38, 4:39, 4:43, 4:36, 4:38... En fi, que ja es feie dificil seguir el ritme del grup amb el que anavem i més encara quan un d'ells ha decidit fer un canvi i s'en ha anat.
A aquestes alçades, Vicent ja duie uns quants metres de retràs i Isidoro i jo ens anavem animant al temps de descontavem els quilómetres, fins a arribar junts a la línia de meta amb un temps del que em trobe molt satisfet: 1:38:31. Dos minuts menys que al 2007.
Vicent també està molt content: 1:39 pels 1:47 de l'any passat. Molt bé, Vicent. Tú també t'has guanyat el dinar al Perdiu.
En resum: els cinc hem estat en una diferéncia de quatre minuts, la qual cosa em fa pensar que, en aquest moment, formem un grup prou igualat, a l'espera de Pacosolde, que pel que sembla, ja està totalment en forma i preparat per a l'eixida llarga del 18 de novembre: Castelló - Torre la Sal, d'uns 32 qm. Aquest serà el moment de decidir sobre la Marató...
