dilluns, 21 de gener del 2013

TOMBATOSSALS 2013

Ja està.  Ja tenim la primera al sac.  A partir d'ara, a no parar: si tot va bé, 10000 d'H2O, Borriol, Atzeneta, MIM, Nocturna Fredes-Paúls (encara per decidir) i Maratón del Aneto... igual que l'any passat i a esperar, al menys, poder mantindre les marques fetes.

Enguany ha començat de manera diferent als darrers anys.  Amb un poc de remordiment, he canviat l'inici de la temporada i he decidit quedar-me a casa per a fer la Tombatossals enlloc de Vilabella.  En principi, un encert: una molt bona cursa per uns llocs ja ben coneguts per les eixides que hi fem durant l'any amb un molt bon ambient i molts amics i coneguts i tot a 10 minuts de casa.
 
No puc dir que la cursa ha estat ben entrenada.  Amb les rodades del 30 de desembre i dels 5 i 13 de gener, els deures ja estarien fets... si hagués estat físicament en bones condicions, pero no ha estat el cas.   Problemes amb el genoll esquerre que arrossegue des de abans de la Mitja Marató de Castelló no m'han permés entrenar quasi gens i les meues eixides fins fa dues setmanes, s'han limitat a les rodades muntanyeres dels cap de setmana i molt poca cosa més.

Peró bé, finalment, tot acaba passant i sembla que la cosa ja vaja millorant... d'altra manera no hagués ni intentat fer la Tombatossals.

En quant a la cursa, encara que ja m'havien parlat molt bé, avui ho he pogut comprobar.  La Tombatossals és una molt bona cursa i la gent del Running Castelló fan un molt bon treball.

Els minuts previs a l'inici són molt agradables, xarrant amb amics i coneguts.  Alguns els veus sovint i d'altres més de tant en tant, peró igualment t'alegres de trobar-los.


L'inici de la cursa, com quasi totes les curses, massa fort, com sempre per tal d'evitar els embussos que es solen fer en els primers minuts.

En veritat, avui no he trobat les sensacions adequades per a una cursa fins al quilómetre 9, al segon pas per la cantera.  La falta d'entrenament no em deixava fer les pujades al ritme adequat i només anava esperant les baixades per a recuperar el cansament.  A més, encara que sé que no deu de ser així, sempre apareix l'esperit competitiu i saber que tenia a tots els companys per davant meu...


Peró avui era el dia de seguir el ritme que duie (que d'altra banda era el que podie dur, i no més), així que, oblidant als demés, he pogut arribar a l'alçada de Juan, Tere i, finalment, Vicent.  Manolo ja estava en una altra "dimensió".




A partir d'ahí, la qüestió era intentar mantenir el seu ritme, perdent distància en les pujades y recuparant-la en les baixades.


En resum, al final 2h 26' i la sensació, encara que bona, donades les circunstàncies, de que queda molt per fer i molt per entrenar.  La següent etapa de muntanya, Borriol.  Queden 33 dies...
A preparar-se!!!

Enllaç a la ruta:  http://connect.garmin.com/activity/264026685

Classificacions:   http://www.runningcastello.com/clasificacion.html

diumenge, 20 de gener del 2013

PENYAGOLOSA TRAILS

Video de Penyagolosa Trails per a tots els que fan possible la MIM i la CSP115, tant gent del club que dedica tot el temps que pot a la seua organització, com tots els corredors que hi participen, i que matinen cada cap de setmana per entrenar a les nostres muntanyes.   Gràcies per deixar-me uns segons de col.laboració...
 

dimarts, 15 de gener del 2013

LA GRAN NEVADA

Una de les meues debiliats, ho reconec, es la muntanya i, més concretament, el Ball de Benás, un raconet del Pirineu d'Osca difícil de trobar peró que, un cop has estat, t'enganxa.  Jo fa 40 anys que ja estic enganxat (un dia explicaré el perqué) i, tot i que habitualment sóc visitant d'estiu, he de reconeixer que, en hivern és tant o més espectacular. 
 
Tres dies de neu continuada deixen fotos com aquestes...
 
 
 

 

dissabte, 5 de gener del 2013

2012-2013 - SEGUIM, QUE EL MÓN NO S'ACABA!!!

Després d'unes quantes setmanes de poca activitat per causes de força major, tornem a la marxa.
 
El 2012 acabà amb dues eixides "lúdico-festivas": una rodada masiva per la zona de Penyeta, amb els amics de la MIM i, com tots els anys, la San Silvestre.
 
La primera, si bé en un principi, devía ser una exideta curta seguida d'un esmorzar... finalment no va ser així...  Com quasi tot en aquesta vida, les amitats i amb qui t'uneixes tenen molt a veure en el desenvolupament de les coses, i aquest cas no fou una excepció.
 

Si vas amb gent ràpida... ya saps, a correr!!!  La eixida curta es convertí en més de 14 quilómetres i 1:50 d'esforç.  Aixó sí, bén aprofitat.  Per desgracia, la durada de l'eixida no ens va permetre gaudir de l'esmorzar amb la resta de la gent.

La segona "rodada" (per possar-li un nom) ja s'ha convertit en un "clásic" per l'Helena.  Li agrada correr amb son pare i no ho fem amb la freqüencia necessaria, peró diu que li encanta l'ambient de la San Silvestre, amb tota la gent que hi ha al carrer.   Enguany, per primera vegada i per a la seua satisfacció, ha acabat tot el recorregut 19 minuts sense deixar de correr.  Tot un éxit.

 
I així acabà el 2012...
 
I ja estem al 2013.  I ja tornem als plans de cada any... dirigits com sempre cap a la MIM al mes de maig i la Maratón del Aneto al Juliol.  Hi ha costums que és millor no canviar (Vilavella, Borriol, Atzeneta)...encara que enguany hi haurà un canvi, segurament l'únic: animats per amics i coneguts farem la Tombatossals en lloc de la Vilavella.  Canvi de cromos, encara que el resultat és el mateix: 21 quilómetres.
 
I no serà perqué no haurem reconegut la ruta de la Tombatossals... La passada setmana, 14 quilómetres de la cursa, avui 18 quilómetres, el diumenge que vé, rodada sancera i previsiblement mega-massiva i al següent, la cursa.
 
L'eixida d'avui, de 18 qm. ens ha deixat prop del total de la prova.  El Tossal s'ha quedat per al proper diumenge.
 
Tot i que la falta d'eixides d'aquestos dos últims messos acava passant conters, únicament amb eixides de cap de setmana i recuperació del genoll esquerre els següents dies, crec que encara no s'ha perdut massa i, si no passa rés, encara estaré en condicions de fer la cursa en unes condicions acceptables.  Ja veurem...