dijous, 28 de febrer del 2013

CON LOS PIES EN LA SIERRA - RAUL GARCIA CASTAN A CASTELLÓ

Unicament us posse l'enllaç al blog de Juanvi, que entén molt més de llibres que jo i que, a més, també s'explica millor.

http://miszapatillasvenamanecer - Raúl García Castán

diumenge, 24 de febrer del 2013

XV MARXA DE MUNTANYA DE BORRIOL

Avui no ha estat un dia de cursa, per a mi.  Avui era un dia diferent.  Avui tocava veure-ho des de una altra perspectiva: la del espectador envejós!!!


Avui era dia d'acompanyar els amics.


Avui era dia de donar-lis ànims quan ho pugueren necessitar (si és que realment ho necessitaven...)





Avui ere dia de tot aixó i més... per que avui hem tingut algo que celebrar...

 
 
Teresa González Belenguer: 2:47:39
Posició categoria: 1

Enhorabona, Tere!!!
 

Avui ere dia de tot açó. 
Ha estat molt bé, pero... m'agrada més la perspectiva de sempre, la del corredor.

diumenge, 17 de febrer del 2013

XV MARXA A PEU PER BORRIOL (A 7 DIES...)

Aquest cap de setmana, en condicions normals, haurie d’haber estat l’ultim test de cara a la nova edició de la Marxa a Peu per Borriol, una de les clàssiques al meu calendari i aixó han fet els meus companys de muntanya.

Dic en condicions normals, per que, com a aquestes alçades quasi tots els amics sabeu, un problema al genoll esquerre m’ha tingut “en el dique seco” tota la setmana, sense poder trotar ni 100 metres.

La cursa del darrer diumenge, el 10000 d’HdosO va ser el remat a un problema de sobreesforç que va provocar un excés de líquid sinovial al genoll, la qual cosa em provocà un dolor molt intens i una notable coixera.
La visita al Dr. Molés dijous passat em va tranquilitzar per que aquest dolor en feie pensar en lesions pijors, com ara algún problema de cartílag o algún tipus de tendinitis (o qualsevol cosa acabada en -itis...), que tenen uns tractaments i una recuperació més llarga.

Per sort, en principi I segons Molés,  aquest problema hauria d’estar sol.lucionat en uns tres dies més de tractament i el dimarts ja podríe eixir a trotar suaument.
De totes maneres, no ha estat un cap de setmana totalment perdut.  Per tal de probar d’accelerar un poc la recuperació, la recomanació médica de fer bicicleta l’he seguida com he pogut.   Els amics estem per a ocasions com aquesta i aquest cop li ha tocat a Paco, que m’ha oferit la seua bicicleta per al cap de setmana.  Gràcies, tío!!!  Et dec una cervessa (o dos…).


El dissabte un altre amic, Isidoro, en va acompanyar en una rodada de 30 qm fins l’Eurosol i, en vista de que em note que aquesta eixida li ha sentat bé al genoll, he decidit fer una altra avui i acostar-me fins el Torreón (i fer-me uns 38 qm més) per veure un poc de la Mitja Marató de Benicàssim i fer-me les dents llargues.
Conseqüencia de tot açó: la Marxa a Borriol aquest any, per a mi, serà una marxa “light” per que ni estaré en condicions ni crec que sigue aconsellable correr més del necessari.  Pense que més val cuidar-se uns dies més que recaure i tornar a començar…  Oblidar el rellotge i rodar.
Vicent, Tere, Juan, Manolo... aquest any us deixe guanyar... jajaja.
Aixina que será cosa d’anunciar-me: 

Si algú en vol adoptar el diumenge que vé, ja sap… estaré rondant per la Plaça de l'Ajuntament abans de  l'eixida...

diumenge, 10 de febrer del 2013

IV 10K HdosO - 10.02.2013

... o també quan una cursa es converteix en diversió.



Acabe de comentar amb Sara el bon rotllo que es notava aquest matí abans de començar el 10000 d'HdosO.  Coincidim que en el que comentava a l'anterior entrada.  Sembla que amistats noves es van consolidant eixida darrere eixida i cursa darrere cursa.
 
Finalment, sóm tanta gent coneguda que es fa difícil que puguem coincidir tots, bé per que hi ha una altra cursa, bé per malaltia (Manolo i el seu "trancazo" o Isidoro) o bé per qualsevol altra causa.  No importa, si no coincidim avui, ho farem a la propera vegada...
 
 
 
Tot açó, que no és poc, avui ha pesat més que la própia cursa, almenys per a mi.
 
Correr 10 quilómetres, avui, només ere l'excusa per a fer un poc de festa abans... i després.
 
 
Avui podrie enrotllar-me molt en detalls de la cursa... que si m'he trobat bé, malament, que si he acabat amb un genoll fotut, que si tal, que si qual... peró considere que aquesta crónica es farie molt pessada si començara a contar les meues sensacions per quilómetre (hi ha 10!!!).
 
 
Dins de no rés, arribarán curses en les que de veritat tenim possades altres intencions... diguem... diferents, ja pensant en coses "més grosses" (alguns la MABO, d'altres la MIM o la CSP115) i que demanaràn uns comentaris més extensos...
 
Mentres tant, hi ha que gaudir d'imatges com aquestes...
 
 
 
 
 
 
 

Avui no hi enllaç a la ruta ni a les classificacions.  Enhorabona a tots!!!
 

diumenge, 3 de febrer del 2013

XV MARXA A PEU PER BORRIOL - LA PRÉVIA

Poques coses hi ha en aquesta vida que m'agraden més que anar a fer muntanya amb els amics.  Em considere un afortunat de tindre uns quants als que considere amics (Paco V., Paco S., Isidoro, Vicent, Jose, Juan i Manolo) amb algunes aficions semblants a les meues, sobre tot dos: la cervessa i la muntanya.  Peró, tot i que està molt bé seure's a un bar a fer unes cervessetes, normalment aquestes arriben després d'una bona rodada de muntanya.
 
Des de fa uns messos, aquesta llista ha anat augmentant amb gent com Javi, Juanvi, Luis, David, Mª Carmen, Sara, Tere... segur que em deixe algú.
 
La part bona de tot açó (encara no he trobat cap de roïna) és el poder compartir eixides amb qualsevol d'ells en qualsevol moment.  Descobrir rutes noves i, de vegades, tenir el plaer de mostrar alguna desconeguda per als demés.
 
Avuí he tingut aquest plaer.  El proper 24 de febrer es celebrarà la XV Marxa a Peu per Borriol, una clàssica de la nostra província en la que, si no és per alguna raó de força major, tinc la bona costum de participar.
 
Una representació reduïda del grup hem acudit a les 8 del matí a Borriol per a intentar de convencer a Tere i Vicent de la seua participació en la cursa... i qui sap si en alguna cosa diguem "mes grossa".  El primer objectiu sembla aconseguit.  Del segon... ja parlarem, encara està lluny.
 
En quant a la ruta, pràcticament és la mateixa de la cursa, excepte que ens hem evitat la pujada a la Pedra des de la Font de Codina.  Per a ser una rodada, ja està bé.
 

 
Dels nous... qué tinc que dir.  Vicent es nota que progressa a cada cursa, a cada eixida.  És feliç gaudint de la muntanya amb els demés i sempre està dispossat a anar on sigue i la distància que sigue i és un comentari dels demés que en poc de temps ens superarà... Te lo curras, nen!!!
 
En quant a Tere... espectacular.  Diu que va justa, que estem forts, que es fa dur seguir el nostre ritme, pero... no es queda ni dos metres!!!
 

Ens queda una sola eixida de muntanya més abans de la cursa...  QUI S'APUNTE?
 
 
 
Enllaç a la ruta: 
 
Album fotos: