Aquest cap de setmana, en condicions normals,
haurie d’haber estat l’ultim test de cara a la nova edició de la Marxa a Peu
per Borriol, una de les clàssiques al meu calendari i aixó han fet els meus companys de muntanya.
Dic en condicions normals, per que, com a
aquestes alçades quasi tots els amics sabeu, un problema al genoll esquerre
m’ha tingut “en el dique seco” tota la setmana, sense poder trotar ni 100
metres.
La cursa del darrer diumenge, el 10000
d’HdosO va ser el remat a un problema de sobreesforç que va provocar un excés
de líquid sinovial al genoll, la qual cosa em provocà un dolor molt intens i
una notable coixera.
La visita al Dr. Molés dijous passat em va
tranquilitzar per que aquest dolor en feie pensar en lesions pijors, com ara
algún problema de cartílag o algún tipus de tendinitis (o qualsevol cosa acabada en -itis...), que tenen uns
tractaments i una recuperació més llarga.
Per sort, en principi I segons
Molés, aquest problema hauria d’estar
sol.lucionat en uns tres dies més de tractament i el dimarts ja podríe eixir a
trotar suaument.
De totes
maneres, no ha estat un cap de setmana totalment perdut.
Per tal de probar d’accelerar un poc la recuperació, la recomanació
médica de fer bicicleta l’he seguida com he pogut. Els amics estem per a ocasions com aquesta i aquest cop li ha tocat a Paco, que m’ha
oferit la seua bicicleta per al cap de setmana. Gràcies, tío!!! Et dec una cervessa (o dos…).
El dissabte un altre amic,
Isidoro, en va acompanyar en una rodada de 30 qm fins l’Eurosol i, en vista de
que em note que aquesta eixida li ha sentat bé al genoll, he decidit fer una
altra avui i acostar-me fins el Torreón (i fer-me uns 38 qm més) per veure un
poc de la Mitja Marató de Benicàssim i fer-me les dents llargues.
Conseqüencia de tot açó: la Marxa
a Borriol aquest any, per a mi, serà una marxa “light” per que ni estaré en
condicions ni crec que sigue aconsellable correr més del necessari. Pense que més val cuidar-se uns dies més que
recaure i tornar a començar… Oblidar el
rellotge i rodar.
Vicent, Tere, Juan, Manolo... aquest any us deixe guanyar... jajaja.
Aixina que será cosa
d’anunciar-me:
Si algú en vol adoptar el
diumenge que vé, ja sap… estaré rondant per la Plaça de l'Ajuntament abans de l'eixida...
Ferran, Borriol no era un objectiu de per si... així que si consegueixes fer-la i no acabar en seqüeles haurà estat un èxit.
ResponEliminaPer mi aquesta cursa si ere un objectiu, Juan. És una de les habituals en les que sempre mire el crono d'altres anys. Per altra banda i, amb les actuals circunstàncies, si tens raó en quant a que ja puc estar content en acabarla en bones condicions físiques...
ResponEliminaEm sembla que serem un bon grapat "de lights". Avuí encara tinc les angines com anous i porte desde el Marató sense alçar el cap, així que si els virus m´ho permeten el diumenge anirem a fer una passejada per Borriol i fer una cervesseta amb els amics. (Si es que en queden per quant jo aplegue)
ResponEliminaNo patisques, Juanvi, que segur que algú estarà esperant-mos amb una cervesseta a la má. Fins diumenge!!!
Elimina