10.02.2013 - 10K H2O
Fa molt de temps que no escribia com cal d'una cursa. Com cal vullc dir com a participant, que és el que m'agrada.
Han passat dos messos llargs des de l'ultima cursa de muntanya, dos messos durs per a mi i, amb tota probabilitat, per a la meua familia, que ha tingut que suportar-me a mi i al meu malhumor provocat per l'abséncia d'eixides i les mil i una voltes que li donava al cap. Tots els que em coneixeu sabeu que no ho he dut gens, peró gens bé. Peró com deie no se quí, amb paciéncia tot arriba...
La cara que veieu en aquesta foto és la cara d'un tío que torna a ser feliç amb una de les coses que més li agrada: correr per la muntanya amb els amics, els de sempre i els nous, tots.
Avui toca donar les gràcies a tots els que, uns de tant en tant, i d'altres més sovint, m'heu anat fent arribar missatges de suport. Tots han estat possitius.
Peró, especialment, tinc que donar les gràcies a Sara, que ja fa temps, quan estava prou fotut, em va propossar fer amb ella aquesta cursa.
Feie molt de temps que no gaudia d'una cursa d'aquesta manera... sense les obligacions del cronómetre, d'intentar millorar un temps d'altres anys, de.... Unicament saber cóm responien les meues cames a una eixida de 27 quilómetres i pico... saber si, finalment, puc estar en condicions de fer la MIM, cosa que veie impossible fa poc més de dues setmanes. Ara ja ho sé.
Aquest mati només hi havia un objectiu: fer la cursa amb Sara i passar-ho bé i crec que ens hem divertit.
Ah! Per cert, que no m'he oblidat...
De nou... FELICITATS, TERE!!!!! Una més al sac i no serà l'última, segur... Tenemos campeona para rato!!!
Ara, a 34 díes de la MIM, a tragar millas!!!!
De nou... FELICITATS, TERE!!!!! Una més al sac i no serà l'última, segur... Tenemos campeona para rato!!!
Ara, a 34 díes de la MIM, a tragar millas!!!!
