CANVI DE TERRENY

Doncs sembla que, qui més i qui menys, tots hem acabat amb les curses de muntanya pel que queda d'any.  Almenys, jo no pense fer-ne cap fins la clàssica Vilavella.

 

Normalment, altres anys, ho tenie ben clar: eixides planes a la "ruta del colesterol" durant la setmana i eixida muntanyera el diumenge... i ja està.

 

Enguany, a la vista dels resultats de les curses que he corregut i per tal de no perdre la forma, han començat a assaltar-me alguns dubtes que fa molts anys que no em venien:

- "I si fere alguna cursa d'asfalt?"

- "No estarie malament.  Podrie fer algun 10 mil..."

- "Peró si un 10 mil ja el passes cada cop que vas a la Ronda Est!!"

- "Doncs, val, podrie fer la Mitja Marató de Castelló..."

- "Aixó ja està millor.  Podrie eixir algun dia més entre setmana i fer eixides més llargues els caps de setmana..."

- "I si, després de la Mitja, provare de fer..."

- "Peró qué dius?  T'has tornat boig???"

- "No sé, tú, peró molaria..."

 

Y en esas estamos... Avui, per anar provant cóm estàn les cames quan les fas rodar més tems del que és habitual, hem fet la primera rodada plana amb una distància seriosa.  En principi, es tractava de fer al voltant d'1:30, així que hem anat a buscar a Vicent (que ja està inscrit a la Marató) amb la intenció de tirar cap a Benicàssim per la platja.  I aixó és el que hem fet: fins la Curva i tornar, passant pel Pinar.

 

En tornar al cotxe i, ja que "només" duiem 1:10 i, ja que Manolo (que també farà la Marató) havie eixit amb la intenció de fer dues hores, hem decidit tornar a Castelló a peu i, clar, Isidoro "el facilón" també `s'hens ha afegit.

 

En resum, al final 21,900 qm a la porta de casa en 2 hores exactes, amb una mitja de 5:31 min/qm (5:22 en moviment)  i, el que es millor, molt bones sensacions, la qual cosa no fa més que augmentar els dubtes al voltant del que faré.  Bé, a la vista d'aquesta eixida, si el proxim cap de setmana continue amb les mateixes sensacions, hi haurà moltes probabilitats de fer la Mitja... lo demás ya se andará.

 

http://connect.garmin.com/activity/228404601

PENYETA - CÓM FER UNA RUTA...

Tots els hiverns, quan no tenim ninguna cursa en l'horitzó i eixim per les nostres muntanyes, comentem coses com "on anirà eixa senda que ix per la dreta?" i algú sempre diu "un dia que tinguem temps, tenim que veure-la...".  Normalment, la cosa es sol quedar així i, d'aquesta manera, van passant els hiverns sense seguir cap senda nova.

 

Aquest matí Isidoro i jo teniem pensat fer una ruteta d'unes 2 hores per les muntanyes de Penyeta, que ja coneixem bé, peró la idea ere rodar els primers minuts per plà, per la canal que voreja les pistes d'atletisme fins l'Hospital de la Magdalena fins trovar la pujada que segueix la Tomatossals...  La resta de la ruta ja son altres trams que, com dic, ja són coneguts en moltes eixides per aquesta zona.

 

Bé, aquesta, com dic, era la idea peró qué passa quan no troves una senda?  Doncs que vas probant... i probant... i probant.  I, finalment, tot i que no és la senda que anaves buscant, resulte que decobreixes una altra que tampoc está gens malament...  De fet, crec que hi tornarem.

 

Al final, quasi 19 quilómetres en 2:24, comptant anades i tornades...

 

http://connect.garmin.com/activity/226207469

 

 

BROOKS CASCADIA 8

D'acord amb la política de màrqueting que s'ha impossat en pràcticament totes les marques esportives, com no podrie ser menys, Brooks ja té preparat el nou model Cascadia: les Cascadia 8.

 

 

Al primer cop de vista, es poden apreciar certes diferéncies estétiques amb el model anterior, sobre tot els nervis de pell sintética, si bé les Cascadia 8 mantenen la llaçada asimétrica que, pel que he pogut comprobar amb les meues Cascadia 7 va ser un encert.   Podeu fer comparacions:

 

 

 

Peró hi ha que anar un poc més enllà dels detalls estètics:

 

- en la composició de la sola s'ha utilitzat un nou material més lleuger anomenat BioMoGo DNA, en lloc dels inserts de DNA del model anterior.  Encara està per saber si aquest canvi no reduirà la durada de la sola...  Ah!  La caiguda de la sola s'ha reduït de 12 a 10 mm., és a dir, la xafada serà més plana.

 

- el xàsis de la sola també ha baixat de 22 a 20 mm. i en quant a la disposició dels tacos no s'aprecien canvis importants.

 

En principi noves sabatilles, canvis amb comptagotes encara que hi haurà que estar pendent del WEB de Brooks (http://www.brooksrunning.es/run_happy_es.html).

 

Una nova temptació per als impacients i els amants d'usar l'últim model.  De totes maneres, els fidels a la marca ja sabem que podem seguir amb les Cascadia.  Si són més lleugeres pero igual de cómodes...doncs tots contents.  Esperem preus...

 





MAGDALENA - RACA - ROCA BLANCA - LA MOLA

Entre cursa i cursa hi ha que tindre temps per a gaudir de la muntanya amb els amics.  No vullc dir que no gaudeixi amb les curses peró, de tant en tant, és bó fer una parada, respirar, veure el paisatge... ja es sap.

Avui ere un bon día per a fer aixó.  Diumenge passat, Isidoro i jo correguerem a Figueroles i el proper diumenge, Juan i Vicent aniràn a Vilafranca... i hi ha previssions d'altres curses fins ara desconegudes per a nosaltres com el Gran Fons de la Tardor de la Vall... ja veurem.

El recorregut que haviem pensat només l'haviem fet Juan i jo i, sincerament, no confiava molt en la meua memória, així que vaig pensar que el millor que es podíe fer ere descarregar un track al Garmin i deixar-mos d'improvisatzions.

 

De les moltes, moltísimes rutes de la zona que la gent puja al Wikilock, després de veure unes quantes, la que em va resultar més atractiva va ser la següent, pujada pel gran SENDALLARGA:

 

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=274640

 

A les 8 del matí hem començat seguint aquesta ruta i, als pocs minuts, ens hem trovat una sorpresa:  la pujada al Raca era per una senda que tots desconeixem i, per a més inri, pujava literalment al recte: no està mal per a començar...  Al final, 48 minuts per a fer 3 quilómetres i arribar al vértex geodésic del Raca.

 

La baixada del Raca, cóm es podríe calificar? Técnica? Divertida?  No sé, peró cada vegada que la passe està pijor.  No sé si són les bicicletes que hi transiten, les plujes o, possiblement, les dues coses, peró hi ha trams realment complicats on quasi hi ha que parar per a trovar la traçada bona.

 

 

Sense apenes descans, la ruta torna a pujar cap a Roca Blanca encara que, per sort, aquesta vegada no és una pujada tant directa com la del Raca, aixi que xarrant i caminant s'arriba sense problemes a la segona de les muntanyes d'avui.  Un consell: val la pena possar-se calcetins alts o prendes compressives per tal d'evitar les moltes rascades que et fan els matolls a Roca Blanca.

 

 

 

El track descarregat només arribava fins las Contiendas per a baixar cap al Mas de Xiva pero hem pensat "ja que hem arribat aquí, tenim la Mola a un tir de pedra..."  Total, aquest tram ja estem ben acostumats a fer-lo.

 

La baixada, aprofitant les "exiguas fuerzas" de Vicent i escoltant alguna que altra queixa d'Isidoro, sense problemes, amb una aturada a la font del Mas de Xiva (una de les poques que encara tenen aigua) per tal de refrescar-mos de cara als pocs quilómetres que ja ens quedaven per arribar al punt d'inici de la ruta.

 

En total:       16,18 qm. - 2:42:04 (incloent les aturades) - 823 m. d+

 

Enllaç a la ruta completa:  http://connect.garmin.com/activity/223333831



 



VIII CURSA IBERICA FIGUEROLES

El passat dissabte 8 es va celebrar la 8ª edició de la Cursa Ibérica de Figueroles de l'Alcalatén que, al meu pareixer, s'ha convertit ja en una clàssica, sobre tot pels que només correm algunes curses al cap de l'any.

 

La prova ja sembla ben assentada dins d'un calendari provincial que any darrere any va saturant-se més i més de curses que fan que el nombre de corredors sigue, en general, cada any més escàs.  Per contra, la Cursa Ibérica encara manten un nombre prou respectable de participants: enguany els inscrits superavem els 600.

 

Jo dirie que les causes d'aquest exit són tres:

 

- és una cursa, diguem, de les curtes.  Tenint en compte que, en general, la majoria de aficionats al trail ens deixem un poc durant el mes d'agost, els 17 quilómetres de Figueroles són relativament assequibles.

 

- per la mateixa raó, un cop passat l'estiu, es una bona ocassió de retrovar-se amb amics i coneguts que no veus des de fa un temps.

 

- i finalment, i no per aixó la menys important, lo ben surtida que està la plaça de l'Ajuntament: dolç, cervessa, salat, cervessa, fruita, cervessa... ah, si, i cervessa!!!

 

Pel que fa a la cursa, puc dir que és una de les que més m'agraden de les que solc fer al cap de l'any.  Pot ser per aixó les sensacions abans de començar eren bones, més encara després de l'entrenament del diumenge anterior amb la gent d'Atmósfera, amb un temps d'1:55, 8 minuts menys que al 2011.

 

 

 

Aquest any els participants de la nostra colla habitual de marxes de muntanya només erem Isidoro i jo i la nostra idea ere fer junts tota la cursa.   Per començar apretarem un poc més que altres anys per tal d'intentar no trobar les cues que es fan al pas del primer barranc... i, efectivament, no les trobarem...

 

Les dues pujades que té la prova, a la marxa, "sin prisa pero sin pausa".  Isidoro queixant-se peró seguint els dos a la mateixa marxa.

 

Un cop acabada la baixada... a correr!!!  De vegades a 4:45, de vegades fins a 3:11 en alguna baixada i, de tant en tant, caminant en alguna pujada, que també hi ha. 

 

L'arribada al poble es fa des del riu i l'ultima costa fa que t'enrecordes del que va dissenyar el recorregut de la cursa: 200 metres des del llit dei riu fins la meta amb 30 metres de desnivell que, tal i com estàn ja les cames, es fan realment durs si es que vols acabar amb "dignitat" i passar la linia final corrents...

 

 

 

Al final, satisfacció pel temps final: 1:46:40, és a dir, 17' menys que l'any passat.

 

En general, arribats a aquestes alçades de l'any, estic més que pagat dels resultats obtinguts en les curses en que he pogut participar.  En totes he millorat els temps d'altres anys.  Només em quede una espineta: la MIM.  Espere que al 2013 la climatologia sigue millor i que no tornen a apareixer els problemes físics.  Intentarem millorar la preparació...

 

Ara ja és el moment de deixar les curses a un costat i tornar a gaudir dels caps de setmana amb els amics pel Desert i les muntanyes dels voltants de Castelló... fins la Vilavella.

 

Enllaç a la ruta:  http://connect.garmin.com/activity/220859897