Tots els hiverns, quan no tenim ninguna cursa en l'horitzó i eixim per les nostres muntanyes, comentem coses com "on anirà eixa senda que ix per la dreta?" i algú sempre diu "un dia que tinguem temps, tenim que veure-la...". Normalment, la cosa es sol quedar així i, d'aquesta manera, van passant els hiverns sense seguir cap senda nova.
Aquest matí Isidoro i jo teniem pensat fer una ruteta d'unes 2 hores per les muntanyes de Penyeta, que ja coneixem bé, peró la idea ere rodar els primers minuts per plà, per la canal que voreja les pistes d'atletisme fins l'Hospital de la Magdalena fins trovar la pujada que segueix la Tomatossals... La resta de la ruta ja son altres trams que, com dic, ja són coneguts en moltes eixides per aquesta zona.
Bé, aquesta, com dic, era la idea peró qué passa quan no troves una senda? Doncs que vas probant... i probant... i probant. I, finalment, tot i que no és la senda que anaves buscant, resulte que decobreixes una altra que tampoc está gens malament... De fet, crec que hi tornarem.
Al final, quasi 19 quilómetres en 2:24, comptant anades i tornades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada