Abans de començar la crónica de la Trencacims 2017, es
inevitable donar les gràcies a dos Dements per haver-me aconsellat aquesta
cursa. Eva i José Luis, en menuda
curseta m’heu embolicat... jajaja
La cursa, o millor dit, el dia de la cursa començà a les
2:45 del matí. Tocava matinar per a
arribar amb temps a Paüls. A les 3:30 a
per Silver i Jesús i, au, autopista cap a Catalunya.
Sobre les 5 i quart arribem al
destí i, increïble: només replegar els dorsals ja está obert un espai amb pastes, cafe, etc. Perfecte, començarem a correr amb energia!!!
A les 6, control del material
obligatori i al “corralito”. Nit fosca
peró amb un cel plé d’estrelles. Em
trobe amb José Luis (quina alegría) i a Rubén (carrerón el teu, enhorabona!!!).
De sobte, comença a sonar la
música i unes veus de xiquets ens donen la benvinguda a la Trencacims,
apareixen els focs artificials i tots ens emocionem amb els acords de “La presó
del Rei de França” de la Companyia Eléctrica Dharma.
I ja està!!! Comencem a correr enmig d`un corredor de
torxes que duen els voluntaris. Si l’inici
de la cursa es aixina, cóm serà la resta?, pensavem.
L’inici em recordava molt a
Dements. Unes voltes pel poble i, de
seguida, ja estem en plena natura.
No tardem en començar a pujar i
baixar, pujar i baixar. I no deixarem de
fer-ho en tota la cursa. Crec que no
exagere si dic que, de 50 qms, no hi ha ni 2 plans. Tot lo demés es desnivell...
Els corredors anem estirant-mos i
es pot veure la serp de la llum dels frontals fins que es fa de dia en arribar
al primer control, la Font de Monsagre, al qm. 4,7, amb uns 450 d+. El que ve ara, espectacular: un tram de
trepada, per a passar pel Forat de la Finella.
Tal qual, un forat natural per passar d’una vessant a l’altra de la
muntanya. I, només passar-lo, comença un
vendaval que ens ha acompanyat cada vegada que pujavem una muntanya. Havien anunciat ratxes de 80 qms/hora i ho
van encertar .
Només anavem pel qm 5 i la cossa
prometia. La primera baixada, técnica i
perillosa per la pluja del divendres.
Peró amb calma anem fent camí per a arribar al control del Tossar d’Engrilló,
al qm. 9,4 i, sense parar, segona baixada igual de complicada que l’anterior. En acabar, per fi, 5 minuts per a disfrutar
corrents per una pinada. Preciós!!!
Semblava el Pirineu...
Realment, ja no recorde el nom de
tots els cims que hem anat passant. El
que si que recorde és el pas pel control de la Canaleta, al 15,9 i la pujada a un
dels pics emblemàtics de la Trencacims: la Punta de l’Aigua. Quan estàs arribant i la veus, al.lucines
veient per on està pujant la gent.
Pujada dura, dura. Vertical i
sense pietat i, a més, amb un vent que a gent de poc pes com jo, et fa perdre
sovint l’estabilitat. Peró val la
pena... quina passada!!!
A partir d’ahí, es completa el
primer bucle amb una super-baixada (aquesta vegada encara més técnica al
principi) fins el control d’Artigues de Missols, al qm. 22,5, amb ja més de
2000 m d+ i passant molt prop de Paüls.
I, per fi, arribem al control
intermig de Sant Roc, qm 26,5. Per fi,
per que ja començavem a necessitar un descanset i menjar un poc en
condicions. Fins aquí, en general, tot
bé. Hem dut el ritme que haviem xarrat,
ritme d’entrene i sense arriscar, que en tres setmanes ve la MIM.
Ens avisen que venen 4,5 qms fins
el següen control que són prou cómodes peró que reservem per qué toca pujar a
la Faixa Pinosa amb més d’una hora de pujada... dura, dura, dura.
I pujant i baixant muntanyes
sense descans, on menys ho espere, ens trobem a José Luis, al control del qm
34,4. Xarrem, ens riem, foto i a seguir,
que ja hi ha ganes d’anar acabant i ens han dit que al Mas del Castillo, qm.
39,2 hi ha pasta!!! Quina fam!!! Pasta, fruita, coca cola... i a la marxa.
Només ens queden 2 muntanyetes
per passar, peró a aquestes alçades de la cursa, qualsevol costa, costa de pujar. El Joan Gran (1.073 metres) està al qm
45. Per fí!!! Ja hem acabat de
pujar!!! Ara, 5 qms de baixada prou
cómoda fins a Paüls i arribar a meta amb tota la dignitat i alegria possibles
assolint l’objectiu d’acabar la cursa sense cap problema que ens pugue
complicar la MIM. Sóm finishers de la
Trencacims amb 11h32’!!!
Qué puc dir d’aquesta cursa?
Per als que no coneixeu Dements,
us anime a provar-la, pero aneu preparats.
Per als que coneixeu Dements, us
trovareu com en Eslida. Tot un poble
involucrat amb la cursa. Un ambient molt
bó. I un recorregut espectacular pels
ports de Tortosa Beceite. Aixó sí,
aquesta encara és més dura... De 10.
