La primera eixida del 2016 mereixie ser de les bones, aixina que no ens ha costat gens decidir la ruta a fer aquest dissabte.Una colla de dements com cal te que començar la temporada fent el que mes ha disfrutat fent l'any anterior: tornant a visitar les muntanyes de la Serra d'Espadà, aquesta vegada per Eslida.
La deméncia, pel que es veu, és una malaltia contagiosa per que el grup va augmentant en cada eixida i els objectius per al 2016 també.
Si el físic ho permet, alguna de les proves comuns a uns quants del grup que s'ens venen ens hagueren espantat a mès d'u, peró ara, noms com els que están marcats a la dreta de la pantalla, ens provoquen curiositat, il.lusió i ganes d'entrenar.
Avui, ja que encara estem en Nadal i, pocs o molts, anem acumul.lant algún excés, no ere dia d'apretar massa, aixina que Juanra, amb bon criteri i coneixedor de la zona ha proposat fer un cambi al recorregut.
A 2 de gener ere una bona opció deixar de costat la durísima pujada a l'Aljub i agafar la pista que ix a la dreta de l'inici d'eixa muntanya per a empalmar amb la cursa de les Fonts d'Eslida.
La ruta, com sempre. La Serra d'Espadà es una pasada, sobre tot les 2 o 3 zones d'umbria per on passa, són espectaculars.
Finalment, 16,35 quilómetres i 1.213 metres de desnivell positiu, que no està gens malament... i fets a un bon ritme.
Benvinguts als nous de Corre o Derrama i als que s'han incorporat després de fer la Macas.
Aneu pensant.... ara que fem?
Avui, ja que encara estem en Nadal i, pocs o molts, anem acumul.lant algún excés, no ere dia d'apretar massa, aixina que Juanra, amb bon criteri i coneixedor de la zona ha proposat fer un cambi al recorregut.
La ruta, com sempre. La Serra d'Espadà es una pasada, sobre tot les 2 o 3 zones d'umbria per on passa, són espectaculars.
Finalment, 16,35 quilómetres i 1.213 metres de desnivell positiu, que no està gens malament... i fets a un bon ritme.
Benvinguts als nous de Corre o Derrama i als que s'han incorporat després de fer la Macas.
Aneu pensant.... ara que fem?
