Fa molt de temps que volia
reprendre l’activitat d’aquest blog que tinc abandonat fa no se quant. Només hi ha que veure la data de l’última
entrada… De vegades per mandra, de vegades per falta de motivació en forma
d’aturades, s’ha anat quedant oblidat a poc a poc.
Potser ara torne a contar alguna
cosa de tant en tant, no ho se. Coste
molt tornar a engegar un motor sense activitat durant tant de temps…
Per sort, pel que fa a l’altra
activitat, la física, sembla que la motivació ha tornat fa uns messos. Després d’una aturada obligat per la lessió
de genoll pert tots coneguda (ja quasi fa un any!!!) i una bona recuperació amb
molta paciéncia i disciplina, ja fa un temps que torne a gaudir del que
m’agrada: correr.
Els reptes han anat apareixent a
mida que anava cremant etapes d’aquesta recuperació. Des de la primera eixida corrents pel
colesterol a la “no competitiva” de Borriol fins la Marató de las Tucas a Benás
han passat moltes coses i quasi totes bones.
Fins i tot Tere s’ens ha unit en aquest mon de terra, pedres, suor i
cervessa que tant ens agrada.
Els grans reptes vindràn, si tot
va bé, al 2015. Hi ha alguna cosa que tinc
moltes ganes de fer, com ara la MABO.
Estar a la meta rebent als amics aquell dia a Borriol em va fer
decidir-me. Peró també vullc provar-me a
fons a la MIM i, com no, tornar a Benás (si pot ser amb tant bona companyia com
enguany) peró pujant un esglaó per passar dels 42 als 58 qms (Susana i Jorge... ejem...)., si el físic
aguanta, clar.
Ara per ara, el que toca es algo nou. La marató de Castelló supose fer la competició més complicada per a mi.
Ara per ara, el que toca es algo nou. La marató de Castelló supose fer la competició més complicada per a mi.
Fer el seguiment estricte d’un
plà d’entrenament i fer un munt de quilómetres a les quatre o les cinq de la
vesprada durant 14 setmanes per a acabar corrents 42 qms i pico, per a u que no
li agrada l’asfalt, es fa dur i molt pessat.
Per sort el fet de que som un bon grapat els que ens hem embolicat en
açó ajuda tant com el pensar que cada setmana que passa és una setmana menys
que queda per tornar a la muntanya amb els doMIMgueros. Peró ja estava un poc cansat d’escoltar alló
de “tío, si corres, has de hacer al menos una maratón en la vida”. Doncs res, a fer-la!!!
El 7 de desembre sabrem el
resultat de tot aquest esforç.
Ens veiem a la catifa vermella
que l’Ajuntament ens ha preparat al nostre qm. 30 i a meta, espere.
