XXII + I PUJADA A LA NEVERA D'ATZENETA

21.01.2013 - CURSA TOMBATOSSALS
10.02.2013 - 10K H2O

Fa molt de temps que no escribia com cal d'una cursa.  Com cal vullc dir com a participant, que és el que m'agrada.

 

Han passat dos messos llargs des de l'ultima cursa de muntanya, dos messos durs per a mi i, amb tota probabilitat, per a la meua familia, que ha tingut que suportar-me a mi i al meu malhumor provocat per l'abséncia d'eixides i les mil i una voltes que li donava al cap.   Tots els que em coneixeu sabeu que no ho he dut gens, peró gens bé.  Peró com deie no se quí, amb paciéncia tot arriba...

 

 

La cara que veieu en aquesta foto és la cara d'un tío que torna a ser feliç amb una de les coses que més li agrada: correr per la muntanya amb els amics, els de sempre i els nous, tots.

 

Avui toca donar les gràcies a tots els que, uns de tant en tant, i d'altres més sovint, m'heu anat fent arribar missatges de suport.   Tots han estat possitius.

Peró, especialment, tinc que donar les gràcies a Sara,  que ja fa temps, quan estava prou fotut, em va propossar fer amb ella aquesta cursa.

Feie molt de temps que no gaudia d'una cursa d'aquesta manera... sense les obligacions del cronómetre, d'intentar millorar un temps d'altres anys, de.... Unicament saber cóm responien les meues cames a una eixida de 27 quilómetres i pico... saber si, finalment, puc estar en condicions de fer la MIM, cosa que veie impossible fa poc més de dues setmanes.  Ara ja ho sé.

 

Aquest mati només hi havia un objectiu: fer la cursa amb Sara i passar-ho bé i crec que ens hem divertit.

 

 

Ah!  Per cert, que no m'he oblidat...

De nou... FELICITATS, TERE!!!!!   Una més al sac i no serà l'última, segur...  Tenemos campeona para rato!!!

Ara, a 34 díes de la MIM, a tragar millas!!!!

CON LOS PIES EN LA SIERRA - RAUL GARCIA CASTAN A CASTELLÓ

Unicament us posse l'enllaç al blog de Juanvi, que entén molt més de llibres que jo i que, a més, també s'explica millor.

http://miszapatillasvenamanecer - Raúl García Castán

XV MARXA DE MUNTANYA DE BORRIOL

Avui no ha estat un dia de cursa, per a mi.  Avui era un dia diferent.  Avui tocava veure-ho des de una altra perspectiva: la del espectador envejós!!!

Avui era dia d'acompanyar els amics.

Avui era dia de donar-lis ànims quan ho pugueren necessitar (si és que realment ho necessitaven...)

Avui ere dia de tot aixó i més... per que avui hem tingut algo que celebrar...

 

 

Teresa González Belenguer: 2:47:39

Posició categoria: 1

Enhorabona, Tere!!!

 

Avui ere dia de tot açó. 
Ha estat molt bé, pero... m'agrada més la perspectiva de sempre, la del corredor.

XV MARXA A PEU PER BORRIOL (A 7 DIES...)

Aquest cap de setmana, en condicions normals, haurie d’haber estat l’ultim test de cara a la nova edició de la Marxa a Peu per Borriol, una de les clàssiques al meu calendari i aixó han fet els meus companys de muntanya.

Dic en condicions normals, per que, com a aquestes alçades quasi tots els amics sabeu, un problema al genoll esquerre m’ha tingut “en el dique seco” tota la setmana, sense poder trotar ni 100 metres.

La cursa del darrer diumenge, el 10000 d’HdosO va ser el remat a un problema de sobreesforç que va provocar un excés de líquid sinovial al genoll, la qual cosa em provocà un dolor molt intens i una notable coixera.

La visita al Dr. Molés dijous passat em va tranquilitzar per que aquest dolor en feie pensar en lesions pijors, com ara algún problema de cartílag o algún tipus de tendinitis (o qualsevol cosa acabada en -itis...), que tenen uns tractaments i una recuperació més llarga.

Per sort, en principi I segons Molés,  aquest problema hauria d’estar sol.lucionat en uns tres dies més de tractament i el dimarts ja podríe eixir a trotar suaument.

De totes maneres, no ha estat un cap de setmana totalment perdut.  Per tal de probar d’accelerar un poc la recuperació, la recomanació médica de fer bicicleta l’he seguida com he pogut.   Els amics estem per a ocasions com aquesta i aquest cop li ha tocat a Paco, que m’ha oferit la seua bicicleta per al cap de setmana.  Gràcies, tío!!!  Et dec una cervessa (o dos…).

El dissabte un altre amic, Isidoro, en va acompanyar en una rodada de 30 qm fins l’Eurosol i, en vista de que em note que aquesta eixida li ha sentat bé al genoll, he decidit fer una altra avui i acostar-me fins el Torreón (i fer-me uns 38 qm més) per veure un poc de la Mitja Marató de Benicàssim i fer-me les dents llargues.

Conseqüencia de tot açó: la Marxa a Borriol aquest any, per a mi, serà una marxa “light” per que ni estaré en condicions ni crec que sigue aconsellable correr més del necessari.  Pense que més val cuidar-se uns dies més que recaure i tornar a començar…  Oblidar el rellotge i rodar.

Vicent, Tere, Juan, Manolo... aquest any us deixe guanyar... jajaja.

Aixina que será cosa d’anunciar-me: 

Si algú en vol adoptar el diumenge que vé, ja sap… estaré rondant per la Plaça de l'Ajuntament abans de  l'eixida...

IV 10K HdosO - 10.02.2013

... o també quan una cursa es converteix en diversió.

Acabe de comentar amb Sara el bon rotllo que es notava aquest matí abans de començar el 10000 d'HdosO.  Coincidim que en el que comentava a l'anterior entrada.  Sembla que amistats noves es van consolidant eixida darrere eixida i cursa darrere cursa.

 

Finalment, sóm tanta gent coneguda que es fa difícil que puguem coincidir tots, bé per que hi ha una altra cursa, bé per malaltia (Manolo i el seu "trancazo" o Isidoro) o bé per qualsevol altra causa.  No importa, si no coincidim avui, ho farem a la propera vegada...

 

 

 

Tot açó, que no és poc, avui ha pesat més que la própia cursa, almenys per a mi.

 

Correr 10 quilómetres, avui, només ere l'excusa per a fer un poc de festa abans... i després.

 

 

Avui podrie enrotllar-me molt en detalls de la cursa... que si m'he trobat bé, malament, que si he acabat amb un genoll fotut, que si tal, que si qual... peró considere que aquesta crónica es farie molt pessada si començara a contar les meues sensacions per quilómetre (hi ha 10!!!).

 

 

Dins de no rés, arribarán curses en les que de veritat tenim possades altres intencions... diguem... diferents, ja pensant en coses "més grosses" (alguns la MABO, d'altres la MIM o la CSP115) i que demanaràn uns comentaris més extensos...

 

Mentres tant, hi ha que gaudir d'imatges com aquestes...

 

 

 

 

 

 

 



Avui no hi enllaç a la ruta ni a les classificacions.  Enhorabona a tots!!!

 

XV MARXA A PEU PER BORRIOL - LA PRÉVIA

Poques coses hi ha en aquesta vida que m'agraden més que anar a fer muntanya amb els amics.  Em considere un afortunat de tindre uns quants als que considere amics (Paco V., Paco S., Isidoro, Vicent, Jose, Juan i Manolo) amb algunes aficions semblants a les meues, sobre tot dos: la cervessa i la muntanya.  Peró, tot i que està molt bé seure's a un bar a fer unes cervessetes, normalment aquestes arriben després d'una bona rodada de muntanya.

 

Des de fa uns messos, aquesta llista ha anat augmentant amb gent com Javi, Juanvi, Luis, David, Mª Carmen, Sara, Tere... segur que em deixe algú.

 

La part bona de tot açó (encara no he trobat cap de roïna) és el poder compartir eixides amb qualsevol d'ells en qualsevol moment.  Descobrir rutes noves i, de vegades, tenir el plaer de mostrar alguna desconeguda per als demés.

 

Avuí he tingut aquest plaer.  El proper 24 de febrer es celebrarà la XV Marxa a Peu per Borriol, una clàssica de la nostra província en la que, si no és per alguna raó de força major, tinc la bona costum de participar.

 

Una representació reduïda del grup hem acudit a les 8 del matí a Borriol per a intentar de convencer a Tere i Vicent de la seua participació en la cursa... i qui sap si en alguna cosa diguem "mes grossa".  El primer objectiu sembla aconseguit.  Del segon... ja parlarem, encara està lluny.

 

En quant a la ruta, pràcticament és la mateixa de la cursa, excepte que ens hem evitat la pujada a la Pedra des de la Font de Codina.  Per a ser una rodada, ja està bé.

 

 

Dels nous... qué tinc que dir.  Vicent es nota que progressa a cada cursa, a cada eixida.  És feliç gaudint de la muntanya amb els demés i sempre està dispossat a anar on sigue i la distància que sigue i és un comentari dels demés que en poc de temps ens superarà... Te lo curras, nen!!!

 

En quant a Tere... espectacular.  Diu que va justa, que estem forts, que es fa dur seguir el nostre ritme, pero... no es queda ni dos metres!!!

 

Ens queda una sola eixida de muntanya més abans de la cursa...  QUI S'APUNTE?

 

 

 

Enllaç a la ruta: 

http://connect.garmin.com/activity/269332758

 

Album fotos: 

https://plus.google.com/u/0/photos?tab=wq#photos/114508702571916539157/albums/5840818247133079377

 

 

TOMBATOSSALS 2013

Ja està.  Ja tenim la primera al sac.  A partir d'ara, a no parar: si tot va bé, 10000 d'H2O, Borriol, Atzeneta, MIM, Nocturna Fredes-Paúls (encara per decidir) i Maratón del Aneto... igual que l'any passat i a esperar, al menys, poder mantindre les marques fetes.

Enguany ha començat de manera diferent als darrers anys.  Amb un poc de remordiment, he canviat l'inici de la temporada i he decidit quedar-me a casa per a fer la Tombatossals enlloc de Vilabella.  En principi, un encert: una molt bona cursa per uns llocs ja ben coneguts per les eixides que hi fem durant l'any amb un molt bon ambient i molts amics i coneguts i tot a 10 minuts de casa.

 

No puc dir que la cursa ha estat ben entrenada.  Amb les rodades del 30 de desembre i dels 5 i 13 de gener, els deures ja estarien fets... si hagués estat físicament en bones condicions, pero no ha estat el cas.   Problemes amb el genoll esquerre que arrossegue des de abans de la Mitja Marató de Castelló no m'han permés entrenar quasi gens i les meues eixides fins fa dues setmanes, s'han limitat a les rodades muntanyeres dels cap de setmana i molt poca cosa més.

Peró bé, finalment, tot acaba passant i sembla que la cosa ja vaja millorant... d'altra manera no hagués ni intentat fer la Tombatossals.

En quant a la cursa, encara que ja m'havien parlat molt bé, avui ho he pogut comprobar.  La Tombatossals és una molt bona cursa i la gent del Running Castelló fan un molt bon treball.

Els minuts previs a l'inici són molt agradables, xarrant amb amics i coneguts.  Alguns els veus sovint i d'altres més de tant en tant, peró igualment t'alegres de trobar-los.

L'inici de la cursa, com quasi totes les curses, massa fort, com sempre per tal d'evitar els embussos que es solen fer en els primers minuts.

En veritat, avui no he trobat les sensacions adequades per a una cursa fins al quilómetre 9, al segon pas per la cantera.  La falta d'entrenament no em deixava fer les pujades al ritme adequat i només anava esperant les baixades per a recuperar el cansament.  A més, encara que sé que no deu de ser així, sempre apareix l'esperit competitiu i saber que tenia a tots els companys per davant meu...

Peró avui era el dia de seguir el ritme que duie (que d'altra banda era el que podie dur, i no més), així que, oblidant als demés, he pogut arribar a l'alçada de Juan, Tere i, finalment, Vicent.  Manolo ja estava en una altra "dimensió".

A partir d'ahí, la qüestió era intentar mantenir el seu ritme, perdent distància en les pujades y recuparant-la en les baixades.

En resum, al final 2h 26' i la sensació, encara que bona, donades les circunstàncies, de que queda molt per fer i molt per entrenar.  La següent etapa de muntanya, Borriol.  Queden 33 dies...
A preparar-se!!!

Enllaç a la ruta:  http://connect.garmin.com/activity/264026685

Classificacions:   http://www.runningcastello.com/clasificacion.html

PENYAGOLOSA TRAILS

Video de Penyagolosa Trails per a tots els que fan possible la MIM i la CSP115, tant gent del club que dedica tot el temps que pot a la seua organització, com tots els corredors que hi participen, i que matinen cada cap de setmana per entrenar a les nostres muntanyes.   Gràcies per deixar-me uns segons de col.laboració...
 

LA GRAN NEVADA

Una de les meues debiliats, ho reconec, es la muntanya i, més concretament, el Ball de Benás, un raconet del Pirineu d'Osca difícil de trobar peró que, un cop has estat, t'enganxa.  Jo fa 40 anys que ja estic enganxat (un dia explicaré el perqué) i, tot i que habitualment sóc visitant d'estiu, he de reconeixer que, en hivern és tant o més espectacular. 

 

Tres dies de neu continuada deixen fotos com aquestes...

 

 

 

 

2012-2013 - SEGUIM, QUE EL MÓN NO S'ACABA!!!

Després d'unes quantes setmanes de poca activitat per causes de força major, tornem a la marxa.

 

El 2012 acabà amb dues eixides "lúdico-festivas": una rodada masiva per la zona de Penyeta, amb els amics de la MIM i, com tots els anys, la San Silvestre.

 

La primera, si bé en un principi, devía ser una exideta curta seguida d'un esmorzar... finalment no va ser així...  Com quasi tot en aquesta vida, les amitats i amb qui t'uneixes tenen molt a veure en el desenvolupament de les coses, i aquest cas no fou una excepció.

 

Si vas amb gent ràpida... ya saps, a correr!!!  La eixida curta es convertí en més de 14 quilómetres i 1:50 d'esforç.  Aixó sí, bén aprofitat.  Per desgracia, la durada de l'eixida no ens va permetre gaudir de l'esmorzar amb la resta de la gent.

La segona "rodada" (per possar-li un nom) ja s'ha convertit en un "clásic" per l'Helena.  Li agrada correr amb son pare i no ho fem amb la freqüencia necessaria, peró diu que li encanta l'ambient de la San Silvestre, amb tota la gent que hi ha al carrer.   Enguany, per primera vegada i per a la seua satisfacció, ha acabat tot el recorregut 19 minuts sense deixar de correr.  Tot un éxit.

 

I així acabà el 2012...

 

I ja estem al 2013.  I ja tornem als plans de cada any... dirigits com sempre cap a la MIM al mes de maig i la Maratón del Aneto al Juliol.  Hi ha costums que és millor no canviar (Vilavella, Borriol, Atzeneta)...encara que enguany hi haurà un canvi, segurament l'únic: animats per amics i coneguts farem la Tombatossals en lloc de la Vilavella.  Canvi de cromos, encara que el resultat és el mateix: 21 quilómetres.

 

I no serà perqué no haurem reconegut la ruta de la Tombatossals... La passada setmana, 14 quilómetres de la cursa, avui 18 quilómetres, el diumenge que vé, rodada sancera i previsiblement mega-massiva i al següent, la cursa.

 

L'eixida d'avui, de 18 qm. ens ha deixat prop del total de la prova.  El Tossal s'ha quedat per al proper diumenge.

 

Tot i que la falta d'eixides d'aquestos dos últims messos acava passant conters, únicament amb eixides de cap de setmana i recuperació del genoll esquerre els següents dies, crec que encara no s'ha perdut massa i, si no passa rés, encara estaré en condicions de fer la cursa en unes condicions acceptables.  Ja veurem...

 

Enllaç a la ruta d'avui:  http://connect.garmin.com/activity/258193292