Ja està. Ja tenim la primera al sac. A partir d'ara, a no parar: si tot va bé, 10000 d'H2O, Borriol, Atzeneta, MIM, Nocturna Fredes-Paúls (encara per decidir) i Maratón del Aneto... igual que l'any passat i a esperar, al menys, poder mantindre les marques fetes.
Enguany ha començat de manera diferent als darrers anys. Amb un poc de remordiment, he canviat l'inici de la temporada i he decidit quedar-me a casa per a fer la Tombatossals enlloc de Vilabella. En principi, un encert: una molt bona cursa per uns llocs ja ben coneguts per les eixides que hi fem durant l'any amb un molt bon ambient i molts amics i coneguts i tot a 10 minuts de casa.
No puc dir que la cursa ha estat ben entrenada. Amb les rodades del 30 de desembre i dels 5 i 13 de gener, els deures ja estarien fets... si hagués estat físicament en bones condicions, pero no ha estat el cas. Problemes amb el genoll esquerre que arrossegue des de abans de la Mitja Marató de Castelló no m'han permés entrenar quasi gens i les meues eixides fins fa dues setmanes, s'han limitat a les rodades muntanyeres dels cap de setmana i molt poca cosa més.
Peró bé, finalment, tot acaba passant i sembla que la cosa ja vaja millorant... d'altra manera no hagués ni intentat fer la Tombatossals.
En quant a la cursa, encara que ja m'havien parlat molt bé, avui ho he pogut comprobar. La Tombatossals és una molt bona cursa i la gent del Running Castelló fan un molt bon treball.
Els minuts previs a l'inici són molt agradables, xarrant amb amics i coneguts. Alguns els veus sovint i d'altres més de tant en tant, peró igualment t'alegres de trobar-los.
L'inici de la cursa, com quasi totes les curses, massa fort, com sempre per tal d'evitar els embussos que es solen fer en els primers minuts.
En veritat, avui no he trobat les sensacions adequades per a una cursa fins al quilómetre 9, al segon pas per la cantera. La falta d'entrenament no em deixava fer les pujades al ritme adequat i només anava esperant les baixades per a recuperar el cansament. A més, encara que sé que no deu de ser així, sempre apareix l'esperit competitiu i saber que tenia a tots els companys per davant meu...
Peró avui era el dia de seguir el ritme que duie (que d'altra banda era el que podie dur, i no més), així que, oblidant als demés, he pogut arribar a l'alçada de Juan, Tere i, finalment, Vicent. Manolo ja estava en una altra "dimensió".
A partir d'ahí, la qüestió era intentar mantenir el seu ritme, perdent distància en les pujades y recuparant-la en les baixades.
En resum, al final 2h 26' i la sensació, encara que bona, donades les circunstàncies, de que queda molt per fer i molt per entrenar. La següent etapa de muntanya, Borriol. Queden 33 dies...
A preparar-se!!!
Enllaç a la ruta: http://connect.garmin.com/activity/264026685
Classificacions: http://www.runningcastello.com/clasificacion.html
Peró bé, finalment, tot acaba passant i sembla que la cosa ja vaja millorant... d'altra manera no hagués ni intentat fer la Tombatossals.
En quant a la cursa, encara que ja m'havien parlat molt bé, avui ho he pogut comprobar. La Tombatossals és una molt bona cursa i la gent del Running Castelló fan un molt bon treball.
Els minuts previs a l'inici són molt agradables, xarrant amb amics i coneguts. Alguns els veus sovint i d'altres més de tant en tant, peró igualment t'alegres de trobar-los.
L'inici de la cursa, com quasi totes les curses, massa fort, com sempre per tal d'evitar els embussos que es solen fer en els primers minuts.
En veritat, avui no he trobat les sensacions adequades per a una cursa fins al quilómetre 9, al segon pas per la cantera. La falta d'entrenament no em deixava fer les pujades al ritme adequat i només anava esperant les baixades per a recuperar el cansament. A més, encara que sé que no deu de ser així, sempre apareix l'esperit competitiu i saber que tenia a tots els companys per davant meu...
Peró avui era el dia de seguir el ritme que duie (que d'altra banda era el que podie dur, i no més), així que, oblidant als demés, he pogut arribar a l'alçada de Juan, Tere i, finalment, Vicent. Manolo ja estava en una altra "dimensió".
A partir d'ahí, la qüestió era intentar mantenir el seu ritme, perdent distància en les pujades y recuparant-la en les baixades.
En resum, al final 2h 26' i la sensació, encara que bona, donades les circunstàncies, de que queda molt per fer i molt per entrenar. La següent etapa de muntanya, Borriol. Queden 33 dies...
A preparar-se!!!
Enllaç a la ruta: http://connect.garmin.com/activity/264026685
Classificacions: http://www.runningcastello.com/clasificacion.html
No et queixes de 2:26h. Es una cursa molt dura i amb forts desnivells que castiga totes les articulacions. Si estas tocat del genoll, has fet aquest temps i no t´has resentit, tens que pensar que estàs recuperat i que la molèstia sols es això, un recordatori de que cal anar amb compte. 2:26, qui els pillara!!!!!
ResponElimina