DESERT DE LES PALMES - RUTA DE 5 FONTS

Avui ere la prova de foc...  seriem capaços de fer una ruta desconeguda pel Desert només amb el Garmin i sense perdre-mos?

 

Després de l'aventura de fa 7 díes, per segona setmana consecutiva, hem compartit una estona del diumenge amb gent de la MIM, amb la intenció de, en principi, fer una ruta penjada al Wikilock per un tal "donjocs" i que, amb un total de 25 quilómetres, té molt bona pinta, per recorrer alguns paratges fins ara desconeguts per tots.

 

A aquestes alçades i, tenint en compte que ens faltaven alguns fixos, com Pacosolde i Vicent (aquest baixa d'última hora per molésties al genoll) la idea ere retallar la ruta per tal de deixar-la en uns  20 quilómetres, sense pasar per la Font de Codina ni la de Miravet, en un temps aproximat d'unes 2h15'.

 

 

Peró finalment, no ha estat possible arribar a fer-ho.  Obligacions publicitaries de la MIM de cada a la propera edició de la MIM i la CSP115, han deixat la ruta finalment en algo més d'onze quilómetres, amb la promessa de tornar un altre diumenge a fer més distància i més fonts.  Tot i aixó, ha valgut la pena.  Hem reconegut el terreny i, de moment, aquesta part de la ruta ja la coneixem.

 

 

Les fonts que hem recorregut finalment, són: Font de la Teula, Font del Naixement, Font de Sant Josep, Font Tallà i Font de Roc fent la meitat de la ruta.

Només ens queden la Font de Perelló, la Font de Miravet i Les Santes... i quasi 14 quilómetres.

Gràcies a Jean-Noël per les seues fotos

Enllaç a la ruta Garmin de Juan:
http://connect.garmin.com/activity/253707169

MAGDALENA - MORI... - ROCA BL... ON ESTEM?

10:30 A.M. (conversació telefónica amb Tere...)

 

- "Cariño, soy yo.  No te preocupes, no pasa nada.  Llegaré un poco más tarde.  Es que... resulta que... cómo te lo diría... NOS HEMOS PERDIDO!!!.  Pero, tranquila, que ya no hemos vuelto a encontrar y ya estamos bajando hacia el coche..."

- "QUE OS HABEIS PERDIDO???.  Me tomas el pelo?  En el Desierto? Pero, no erais más de 10?  JAJAJAA"

 

Aquest matí, atenent a la convocatória dels "doMIMgueros", hem acudit a les 8 del matí a l'explanada de la Magdalena, amb la intenció de fer una rodada d'unes 2h 15'.  Molta gent i bon ambient per a fer una ruta desconeguda per la vesant interior del Desert de les Palmes.

 

Des del principi estava clar que el grup anava a dividir-se en més d'un depenent del ritme de la gent i, en el segon ens hem quedat la major part:  Paco, Jose, Vicent, Mª Carmen, Javier, Jean, Yvette, Enrique, Luis i jo.  Hem perdut el contacte dels demés i hem provat de continuar la ruta seguint el track descarregat per Paco al Garmin.  Una ruta molt xula, tot hi ha que dir-ho.

Peró, tot i aixó, sempre és complicat seguir una ruta desconeguda... és fácil despistar-se en un moment... total: que ens hem perdut.

... i mira que, segons el Garmin, la ruta seguie molt a prop de nosaltres, peró el Barranc de la Mola ens impedie hi arribar.

 

Com a bons representants de l'espécie humana, davant les dues opcions que teniem (tornar arrere i buscar la ruta correcta o seguir pujant amb l'esperança de poder arribar a las Contiendas) hem triat... la pijor? la més difícil? Doncs, no:  la més divertida.  Fora camins!!!

 

La ruta ha deixat de ser un exercici de força i resisténcia física en la que corres i camines per a convertir-se en algo diferent.  Més aviat, un exercici d'orientació, d'obstacles i d'obstinació per arribar al punt on debiem arribar.  Estavem tancats dins lo que, pel que he pogut esbrinar, són les "restes arqueológiques de la Mola".

 

 

Malaides tanques i malaides portes.  Quan de temps ens ha costat eixir d'aquest laberint?  No ho sé, peró, tot i que les nostres cames han acabat marcades per a uns quants dies, trobe que ha estat divertit.  No teniem molta pressa i no teniem l'obligació de fer un entrenament fort per l'inmediatessa d'una cursa, així que, amb calma i xarrant hem decidit que, un cop recuperada la ruta, debiem arribar fins las Contiendas...

 

 

I, vaja, hem arribat.  Separant-mos i agrupant-mos varies vegades i, després d'una dura pujada final, ens hem reunit finalment al coll de Las Contiendas.  Per fí, terra coneguda!!!

 

 

Ara ja estem situats.  A correr!!! La história de la resta de la ruta ja és senzilla... Contiendas - Mas de Xiva i directes cap a la Magdalena, on ja feie 45' que els més ràpids (i no extraviats) ens aguardaven...  El que s'han perdut!!!

 

 

Gràcies per les fotos a Javier Meseguer i a Jean.



DOLOR ARTICULAR

Quan u sofreix una lessió i s'aburreix, normalment sempre acaba per submergir-se en Internet per tal de trovar informació que, en principi, pensa que li ajudarà.

 

Greu error.  Si busques en la xarxa, pots trovar des de gent que s'ha recuperat en 1 setmana sense deixar de correr com un boig fins un altre que quasi li han tallat la cuixa, ha tingut que rebre el.lectro-xocs... i, després de dos anys, encara no s'ha recuperat. 

 

En el meu cas, després de varies setmanes mitg aturat per un dolor de genolls que no acavaba de desapareixer, no m'he dedicat a buscar opinions de "lisiats", sino que m'he limitat a buscar productes per tractar-ho.  Només hi ha informació dels productes.  Cadascú pot fer les seues conclusions.  Hi ha molts, més dels necessaris, peró ho deixe amb aquests tres, dos per experiéncia própia i l'últim per referéncies.  Són aquestos:

CONDROSORB SPORT, dels Laboratoris DIAFARM (dosi: 1 sobre/dia – 3 messos i repertir periódicament)

Mucopolisacàrids (procedents de cartìlag)

Col.làgen hidrolitzat (procedent de cartìlag)

ARTROCARE, de INFISPORT (dosi: 4 càpsules/dia – desdejuni i dinar/sopar)

Glucosamina sulfat (500 mg)

Metilsulfonilmetà (MSM) (500 mg)

Condrotina sulfat (400 mg)

Sil.lici orgànic (60 mg)

Curcumina (95 mg)

Àcid hialurónic (40 mg)

Vitamines C i E

EPAPLUS, de PERÓXIDOS FARMACÉUTICOS, S.A.  (dosi: 1 I ½ mida disolta amb liquid pels matins – 3 messos amb descans minim d’un mes)

Col.lagen

Àcid hialurónic

El col.làgen es la proteína més abuntant en el cos humà i és el principal component d’ossos, tendons, lligaments, articul.lacions, cartílags, així com el principal responsable de la fermessa de la pell.  Per tant, el colàgen, té aquestos efectes:

-       Contribueix a la regeneració natural de teixits, fonamentalment, cartílags, tendons i ossos.

-       Ajuda a millorar la movilitat d’articul.lacions

-       Prevé les lesions esportives relacionades amb articul.lacions, com les tendinitis i distensions, afavorint la seua recuperació.

-       Ajuda a reduïr el dolor en persones d’edat avançada i a les que realitzen exercici físic.

-       A més, millora l’aspecte de la pell, ungles i cabells.

 

L’aport d’àcid hialurónic a les articulacions permet recuperar la viscositat i elasticitat, així com a reduïr el dolor i millorar la movilitat de l’articulació, estimulant la producción de col.làgen, que és el component principal del cartílag.

 

El sulfat de glucosamina és un medicament que pot actuar com a nutrient del cartílag articular.

El condrotin sulfat es trova al mateix grup i la seua funció és antiinflamatória, tot i que pot ser necessari un període de varies setmanes per a notar els seus efectes.

A la vista d'aquestes dades i, sense ser un professional, Condrosorb Sport sembla menys efectiu o, al menys, el que fa efecte a més llarg plaç.

Ara mateix i, després d'haver provat altres vegades el Condrosorb Sport, estic prenent l'Artrocare i, a falta de fer una prova aquest cap de setmana, les molésties pràcticament han desaparegut.  En principi, al meu pareixer, sembla més efectiu.

Respecte de l'Epaplus, del que fins fa no rés no en tenie coneixement, no tinc una opinió própia.  Només alguna referéncia de gent que l'utilitza i, en principi, amb molt bons resultats.  Intentaré fer seguiment.

 

 

 

ARA QUE S'ACABA L'ANY...

S’acaba el 2012.  Aquest ha estat un any profitós.  Profitós en molts sentits:  excepte l’espineta de la MIM, totes les proves han resultat millors que les anteriors: Vilavella, Borriol, Atzeneta, Bartolo, Marató de l’Aneto, Figueroles i la Mitja Marató de Castelló.  Bé, potser també ha faltat la Marató…

Hem descobert noves rutes, hem passat molt bons matins, vesprades i nits de divendres, dissabtes i diumenges corrents, caminant, xarrant, rient, patint i, de  vegades, esmorzant merescudament com uns sinyors després de l’esforç…

Rés ens ha aturat: ni la calor, ni el fred, ni la pluja, ni el vent.  Tot aixó es fa menut si tens la possibilitat de rodar una estona amb els amics.

Peró, sobre tot, el més important, és que, a més de mantindre les amistats que ja teníem, hem conegut gent nova, gent amb les mateixes aficions i, potser per aixó, gent amb la que és fácil fer amistat de seguida i compartir aquestes experiéncies que molts no arriben a entendre bé.  Pobres ingnorants… jejeje

Aixi doncs, és el moment d’agraïr a tots la vostra companyia durant el 2012, felicitar els Nadals a tot el món i confiar en que, al 2013 farem motes més eixides i molts més quilómetres junts.  Aquest 2013 promet… 

Gràcies a tots: Isidoro, Pacosolde, Juan, Paco Vilar, Vicent, Manolo i Jose.  Sou collonuts!!!

David, Mariam i Enrique

Javier Meseguer, Juanvi LLes., Mª Carmen Usó, Sara i demés amics de MIM

César,  Pepe Bartoll, Carlos García i la penya d’Atmósfera

 

Víctor

i, sobre tot, MOLTÍSIMES GRACIES A TERE, NÚRIA I HELENA, per la vostra paciénca infinita…

BONES FESTES I BON ANY NOU!!!

III MARATO DE CASTELLO

... o cóm gaudir un matí d'un diumenge, sense eixir a correr.

Com estic segur que deuen de pensar Vicent i Manolo... per fí ha passat la III Marató de Castelló.   Per fí han acabat els entrenaments "a piñón fijo" per qué ho diu en el planning.  Per fi han acabat les eixides planes de 25 quilómetres (i més...).   En definitiva, per fí tornarem tot el grup a les muntanyes, que ja us trovabem a faltar, nassos!!!

 

 

 

 

Per a un aficionat-espectador, la qüestió en un espectacle com aquest es trovar una ruta adequada per tal de veure els més punts de pas possible.  Afortunadament, per a aconseguir-ho, tenim a Paco, que ja havía preparat una ruta en la que podriem controlar als companys, al menys fins la meitat de la cursa.

 

 

Millor que jo, les paraules d'aquests herois, poden expressar qué és una marató:

 

 ...tot passa a partir del km 30-32 ino se com contar que es sent a partir d'eixe moment, només hi ha 10 km fins al 42 però que llargs son i quantes coses te passen pel cap.  Una experiencia, de veritat. (Manolo)

 

Ya esta. He participado en el III Maraton de Castelon, mi segundo reto. Y la segunda satisfaccion personal y deportiva. He mejorado el tiempo del año pasado, bajando de 4 h. En una experiencia que todos, alguna vez deberían vivir. Aunque mi marca es modesta, se agolpan sensaciones tan intensas como opuestas que no se pueden explicar, dolor inimaginable, pero alegria y emoción cuando cesa, cansancio extremo pero sentimiento de plenitud y orgullo, por atreverse a tocar mas allá del limite, eso hace que sea mágico cuando ademas estas rodeado de tanta gente que te apoya y anima. Especialmente quiero dar las gracias a mis amigos por ayudarme, doptarme y apadrinarme en su grupo. A ellos debo mi buena progresión y el resultado de hoy.

(Vicent)

Llegint aixó, ja está... no es pot explicar res més.

O potser sí, quan ens tornem a trovar a la muntanya...

MAGDALENA - SANT VICENT DE BORRIOL

Quina felicitat tornar a la muntanya! No pensava que, només en dos mesos, la trovaría tant a faltar...  Com deie aquell: "zapatero a tus zapatos".  Tot i que encara arrossegue les molésties provocades per l'asfalt, aquest diumenge hem fet la segona eixida pels voltants de la Magdalena, i hem pujat un esglaonet, que açó hi ha que fer-ho a poc a poc: dels 15,87 qm i 2:00 hem passat als 17,84 qm i 2:13.

 

I, pel que es veu, no sól l'únic.  L'amic Vicent, a una setmana de la Marató de Castelló, decidí que era hora de comprobar d'on venien aquelles veus que sentie... Vicente, veeeeennnn, escoltava...la

 

Es d'agraïr la força de voluntat de David i de Jose que, venint d'una nit de sopar i festa, encara han tingut les ganes de possar-se pantaló curt i sabatilles i "tirar p'al monte".

 

Bé, el cas és que hens hem juntat uns quants amb la intenció de fer una rodada passant de la Magdalena fins l'Ermita de Sant Vicent de Borriol i tornar i que, finalment, ha inclós una pujadeta al Raca per una ruta fins ara desconeguda.

 

A la nostra própia companyia s'ens ha afegit el fred i el vent, de vegades tranquil i, de vegades fort, com el que bufava dalt del Raca.  I, para muestra...

 

 

En resum i, com dic, anem trobant-mos una altra vegada en el que jo considere el meu medi i, a poc a poc, anirem possant "another break in the wall".

http://connect.garmin.com/activity/248698139