diumenge, 29 d’abril del 2012

ENTRENAMENT MIM 2012 - LES USERES A SANT JOAN

Abans de tot: l'enhorabona als de la MIM per lo bén organitzat que ha estat l'entrenament davui.
Bé, dit aixó, hi ha que dir que, de la mateixa manera que les sensacions a les curses fetes fins ara (Vilabella, Borriol i Atzeneta) havíen estat bones, millorant temps anteriors, les sensacions durant i després dels 29 quilómetres que separen Les Useres de Sant Joan, han estat encara millors.
A les 7:45 arribada a Useres i ràpidament, a preparar-se i a correr.  En principi ens esperaven unes 5 hores de marxa...
Des del primer quilómetre he notat que les cames anaven prou bé i anavem passant corredors fins que un d'ells (Jaumet, natural de Useres) ha decidit unir-se a Víctor i a mi.  Un tío simpàtic i xarraire, aquest Jaumet que, durant molts quilómetres ens ha fet la marxa més entretinguda.
El primer parcial que interessava coneixer, la arribada a Sant Miquel, ja ens ha donat una idea del ritme que duiem: 1:18:56.  Un cop arribats, parada per a beure un poc, menjar un plàtan, fer una foto... i a seguir, que ens espera la Lloma.


La continuació, més del mateix: bon ritme i les sensacions que anaven millorant, encara que avui es tobava a faltar l'avituallament líquid de la Lloma i hem arribat un poc escassos de beguda a Xodos.  Tot i aixó, el parcial també ha estat bó: 1:34:33.
Aquí la parada ha durat un poc més: haviem de recuperar forces menjant i bebent per qué ara venía el remat: el Marinet, Pla de la Creu i la Banyadera.
La pujada al Marinet també ha estat prou ràpida i, un cop arribats al Plà de la Creu, el que toca es trotar fins la pujada a Banyadera.  Des d'ací, ràpida baixada fins Sant Joan, per a un parcial aproximat d'1:23/24.  Problemes técnics amb el rellotge han fet que la ruta de l'enllaç que he possat sigue la de Víctor, que ha arribat uns 6-7 minuts més tard.

En resum: 29,52 quilómetres en un temps aproximat de 4:16 i un desnivell + de 1.715 m.

Queden dues setmanes i ja està tot fet.  Ara, a esperar que tot el fet fins ara done bon resultat i que les bones sensacions es reflecteixen en el temps de la cursa.  Objectiu: 9 hores.

Enllaç a la ruta:  http://connect.garmin.com/activity/172815721

Per cert, l'estrena de les Cascadia 7 totalment dins de les previssions: cap diferéncia amb les antigues, ni d'amortiguació, ni d'agarre, ni de comoditat.  Tot bé.

diumenge, 22 d’abril del 2012

BROOKS CASCADIA 7

Les matemàtiques no fallen mai: després de l’1, vé el 2, i després el 3 i així fins on arribes.  Els de Brooks, pel moment, ja han arribat a les Cascadia 7 i, és clar, si les Cascadia 6 ja están un poc “cascadias” (jua, jua)  va sent el moment de renovar-se.


La gran estrena: el dia 29, a la rodada de la MIM de Les Useres a Sant Joan.  En principi, no hi ha grans diferéncies, encara que estéticament trobe que els colors són una canya, peró si hi ha alguns canvis, com la llaçada asimétrica i un sistema que, segons diuen, distribueix la pressió de les punteres durant les curses.
Bàsicament, el teixit és el mateix, amb la mateixa transpirabilitat i resisténcia, peró amb una textura diferent (qüestió d’estética…) i els tacos tornen a ser un poc més clássics, amb diferents tamanys i orientacions, encara que prometen el mateix agarre.
L’amorigüació es la característica que més destaque, al meu pareixer, en tota la série Cascadia, amb el DNA que l’adapte al pes de cada corredor  Al menys amb la meua experiencia previa amb les Salomon XA Pro, que eren estupendes en quant a pes i adaptació al peu gràcies al millor sistema de llaçada que he provat, l’amortigüació ere massa dura, sobre tot en rodades llargues que, en el meu cas, provocava una perdua d'estabilitat en terrenys pedregossos.
En fi, el diumenge será la prova.  Els 29 quilómetres de que consta la segona part de la MIM ja poden donar una idea del seu comportament a la cursa.  Ja veurem…

SETMANA SENSE MUNTANYA

Aquesta setmana ha estat de plà.  Tres dies, amb progressió de distància i a ritmes suaus.  De cara a la rodada del dia 29 amb els de la MIM, per a fer Useres-Sant Joan, hem cambiat l'hàbit que tenim d'anar a la muntanya els caps de setmana, per una rodada llarga per asfalt. Amb Isidoro i Juan hem anat cap al Grau de Castelló, Planetari i Camp de futbol del San Pedro, on hem fet mitja volta cap a Castelló, per a fer una anada i tornada completa a la Ronda Est.

En total, pràcticament 23,5 km. en 2:04 h. i bones sensacions de cara al proxim diumenge.

El resum de la setmana: 3 eixides de 8,03 km., 11,87 km. i 23,49 km. i un total de 3:49 h.

Enllaç a la ruta: http://connect.garmin.com/activity/170487657

diumenge, 15 d’abril del 2012

XODOS

Avui ha estat un bon dia de muntanya.  Ja queda només un mes per a la MIM i hem d'aprofitar qualsevol ocasió per a rodar.  Xarrant amb Juan i Isidoro va sorgir la ruta que hem fet aquest matí: Xodos, Pic de Penyagolosa, Sant Joan i tornar a Xodos... y, si se tercia, un bon esmorzar quan acabem, va proposar algú.

Doncs bé, dit i fet.  A les 5 del matí ha sonat el despertador.  Osti, tú, a les 5.  Si encara no han possat les muntanyes!!!  Si no fore perqué he quedat...

En arribar a Xodos, fred: 4º i molt de vent, així que la sensació térmica podríe estar al voltant d'1º negatiu.  Solució: a correr.

La pujada al Marinet ha estat rápida i prou cómoda (quina diferència quan estàs a la MIM...) i hem arribat al Plà de la Creu en 39:58, per a seguir cap a la Banyadera en 32 minuts més.  Peró, una vegada arribats allí, tant prop del Cim de Penyagolosa, teniem que pujar.  Aquest tram, malgrat el desnivell, no és massa dur: 1,42 quilómetres i uns 300 metres de desnivell en 21 minuts.  Calía correr.  El vent s'ha fet més intens quant més pujavem i al cim (1.813 m.) la sensació de fred era molt, molt intensa, difícil de calcular peró, si a Xodos era de -1º, segons aquest enllaç, amb 0º i un vent d'uns 40 qm/h... calúlala tú mateix, peró a mi em resulten -15º.

Sensació térmica

Dos minuts per a les fotos y baixada en 11 minuts fins on esperaven Isidoro i Victor, per a seguir la  baixada pel Barranc de la Pegunta a Sant Joan, on hem pres alguna coseta per tal de recuperar energies.

La tornada a Xodos ha  estat per la pista que puja des de la caseta d'informació del Parc de Penyagolosa que, com quasi totes les pistes de la zona, va a parar al Plà de la Creu i la baixada a Xodos per la pista que conecta el poble amb Penyagolosa.


Total: 23,26 km. en 3h i 12 minuts.

Una altra més al sac...

Enllaç a la ruta:  http://connect.garmin.com/activity/168358105

dissabte, 14 d’abril del 2012

MDS

Aquestos díes s'està disputant una de les més dures curses del món mundial: la MDS (Marathon des Sables).  Aquesta entrada del blog només pretén ser un reconeixement a tots els que hi participen i, encara més, a tots els que participen a qualsevol cursa, sigue de la distància que sigue: del primer al últim.
Com diu Josef en aquest video: "si algú s'atreveix a criticar a l'últim de la classificació, que vingue aquí, o que el calle".
Gaudiu de les imatges...

dimecres, 11 d’abril del 2012

MARATON DEL ANETO - MAPA I PERFIL

Ja estàn penjats el mapa i el perfil de la Maratón del Aneto per als propers 28 i 29 de juliol de 2012.

Com es pot veure al mapa, el recorregut es una ruta d'anada i tornada pel mateix camí, eixint del mateix centre de Benasque cap al nord i seguint la Ball de Benás fins a los Llanos del Hospital, on comença una dura costa d'uns 7 km. amb un desnivell de 700 metres, per a arribar al Port de la Picada, a 2.477 metres d'alçada, amb unes últimes rampes realment dures.

La tornada és més suau, amb més desnivell negatiu peró, malgrat aixó, encara són 21,5 km. prou corredors (qui pugui correr), amb una primera costa encara exigent...


Al perfil es veu més clarament el recorregut d'anada i tornada, amb el punt d'alçada màxima a la meitat de la cursa.


http://www.nlmt.com/index.php?mmod=staticContent&IDf=189

dilluns, 9 d’abril del 2012

TORRESSELLES-CASTELL D'ATZENETA-LLOMA BERNAT-TORRESSELLES

Aprofitant la tradicional eixida pasqüera a Sant Miquel de les Torresselles amb tota la colla d'amics, Juan i jo hem decidir fer una rodada pels voltants d'aquest paratje.
En principi no teniem una idea clara de la ruta a seguir.  Era la primera vegada que Juan corria per aquestes pistes i sendes, aixi que tenia que quedar satisfet.  Finalment, hem començat agafant la ruta de la MIM que arriba a Sant Miguel, peró en sentit invers, és a dir, en direcció cap a Les Useres.
Després de baixar fins al barranc, que gràcies a les plujes d'aquestos dies estaba preciós per l'aigua que duia, hem tirat a pujar trotant el que podiem la lloma d'enfront de l'ermita.
Un cop dalt, només hi ha que seguir una pista a l'esquerra per a arribar al Castell d'Atzeneta, després de 3,86 km. i 27 minuts de marxa.

A partir d'ací, pujar, pujar i pujar.  Primer, seguint la pista per la que s'arriba a les Torresselles des d'Atzeneta i, sense parar, hem agafat de nou la ruta de la MIM per a pujar a la Lloma Bernat per a un total de 6,98 km. en 1:03:43.
Realment dures les últimes rampes abans d'assolir la part més alta de la Lloma...
Finalment, i sense donar més voltes hem baixat de nou per la mateixa ruta fins Sant Miquel.  En total, 15,56 km. i 1:59:23 de ruta entre els 472 metres d'alçada del Castell i els 1.016 metres de la Lloma.
Ara bé, el millor encara estaba per arribar, esperant-mos en un raconet de les Torresselles, concretament, el raconet de les torraores, per a fer un nou tast de la nostra dieta mediterrànea...

Enllaç a la ruta:  http://connect.garmin.com/activity/166115981

divendres, 6 d’abril del 2012

LURBEL NON-STOP

Ara que s’acosta la MIM va sent hora de tindre en compte tots els detalls i, tractant-se de correr, hi ha que començar pels peus.  Des de l’edició de 2011 de la Maratón del Aneto,  estic utilitzant aquestos mitjons de trail running que em va aconsellar César a la seua tenda Atmósfera Sport Running Castelló.
Es tracta del model Non-Stop de LURBEL.  Com el seu nom indique, tens mitjons per a no parar de correr per la seua comoditat, amortiguació i ajust amb reforços a la puntera i al taló.
Són de canya alta i s’ajusten perfectament a la cama gràcies a unes bandes al turmell i, al no tindre costures, s’evite qualsevol problema de fregament.
Ja pots fer quilómetres (42 a Benasque, amb quasi 7 hores de cursa) que no es mouen ni un pel peró no per aixó notes cap molestia per pressió al peu.  A més a més, tenen una bona transpirabilitat, cosa que també s’agraeix amb el pas de les hores d’ús.
Un producte molt recomanable per a les curses i que no vé de fora, sinó d’aci a la vora, d’Ontinyent.


MAGDALENA - FONT DE SANT JOSEP

Per tal de purgar els nostres pecats (que no són molts, je, je) avui tocaba fer algo més suau que el que venim fent darrerament, així que Isidoro, Juan i jo mateix hem triat com a penitència la pujada de l'explanada de la Magdalena fins la Font de Sant Josep, seguint la carretera.  En total, 17,72 km. en 1:40:43, a un ritme de 5:41 el km.
Bon dia i bona temperatura, que s'han tornat en ambient més fresc i pluja quan hem arribat a Castelló.  De fet, Penyagolosa torne a estar blanca.
En quant a la marxa, 45 minuts per a arribar fins la meta de la cursa de la Pujada al Desert, que no va mal per a ser una rodada i una baixada amb molta calma fins un últim apretó d'uns 300 metres abans d'arribar al cotxe.
En fí, que ya hemos matado el gusanillo...

Enllaç a la ruta:  http://connect.garmin.com/activity/165193794

dimecres, 4 d’abril del 2012

MARATÓN DEL ANETO

Aquest any, seguint la costum del patrocinador, TRANGOWORLD, encetada a l'edició anterior, la TRAIL ANETO regala a tots els participants una rinyonera ONTARIO, d'aquesta marca.  En principi sembla que ha baixat un poc el nivell del regal, a la vista de la motxil.la del 2011, será per la crisi...
De totes formes, continua sent millor que la samarreta de fa dos anys. 
Ja veurem si a la bossa del corredor hi ha alguna sorpresa...

dilluns, 2 d’abril del 2012

SALUT I NUTRICIO

Diuen els que entenen d'aquestes coses que tant important és l'entrenament (correr, pujar, baixar i tot aixó) com un descans de tant en tant. 
Dons bé, jo encara afegiria algo més: tant important és correr, pujar, baixar i tot aixó, com recuperar tot alló que has perdut després de l'esforç.
Y, amigos míos, no puc imaginar una millor forma de recuperar l'esperit i la força que passant un día amb amics com Paco i Víctor (i famílies) i la companyia d'unes quantes carxofes de Benicarló, llonganisses i butifarres de Villahermosa, pollastre i bacó, tot ben rustit i arruixat amb una quantitat adequada de cervessa fresca.
En fi, qué us vaig a contar que no pugueu veure...


XII PUJADA A LA NEVERA D'ATZENETA

Amb uns resultats més que satisfactoris, ja hem cumplit amb la 12º Pujada a la Nevera d’Atzeneta.
Després d’una bona matinada i 50 minuts de cotxe replegarem els dorsals de la cursa i ens prepararem adequadament: dorsal a la samarreta, escalfament i  un ioguret…
Per cert, aquest cop ens a acompanyat una companya de treball d’en David, la Marian, una neófita en aquestes coses de correr per muntanyes, pero que ha començat amb força, com veureu després a les classificacions.

La cursa començà com sempre: corrent y cap a amunt, a poc a poc, peró sense parar.  Ben pronte David prengué l’iniciativa i després d’una caigudeta matinera (encara no estaba bén despert) marcá el ritme de la marxa.  Redéu, vull unes cames més llargues…
L'arribada al primer control fou en grup, després d'una baixada que ens ajudà a recuperar-mos de tota la pujada correguda (i, de vegades, caminada) des de l'eixida.  Dos glops, mig plàtan i a seguir...
La següent pujada era un poc més dura, amb més desnivell mantingut fins a arribar a la pista de ciment.  D'açó donen fe aquestes fotos.  Per cert, la posse corredora de David era per a la foto...




A partir d'ací, o David i Juan possaren una marxa més o jo baixare una, no sé.  Pense que és possible l'última opció.  Es cas es que, a poc a poc la distància va anar augmentant a poc a poc fins a arribar aproximadament al control de la Nevera.
A partir d'aquest punt. durant uns 7 o 8 kilómetres, sempre tenia a la vista a Juan i David peró no era capaç de reduïr la distància, sino que més bé anava augmentant de manera lenta peró constant fins a la meta.  És el que sol passar quan el cap vol peró les cames ja et diuen que ja no tiren més... i l'única opció és seguir a la teua marxeta i no intentar fer més del que pots.



Finalment, els resultats a la meta foren aquestos:
David - 2:47:36 - posició 142
Juan - 2:47:36 - posició 143
Ferràn: 2:51:51 - posició 171
Marian: 3:30:07 - posició 360

Lo dicho, bons resultats, amb una rebaixa per la meua part d 6 minuts respecte del temps de fa dos anys, bones sensacions de cara a la MIM i el millor: cap moléstia muscular en tota la cursa.  I uns "tiempazos" de Juan i David (i també de Marian que, si no recorde mal, només du 4 o 5 curses).

Via lliure fins la MIM.  A correr!!!!!