MARATON DEL ANETO - S'ACABA EL TEMPS...

Ultim cap de setmana abans de la Maratón del Aneto: dissabte 14 km. per plà amb tranquilitat (1h.15' aprox.) i avui 18 km. pujant des de la Magdalena fins la font de Sant Josep i tornar en algo mes d'hora i mitja. Ara queden 3 dies més d'exides molt suaus i descans dijous i divendres...  Queden poc més de 5 dies!!!

ESLIDA - MARXA NOCTURNA PER LES FONTS

Serie difícil definir l'eixida d'anit per la Serra d'Espadà.  Sempre es difícil definir una primera experiéncia, ja se sap.  Tot i aixó, la primera paraula que em ve al cap es divertida.

És la primera vegada que faig una marxa nocturna i, a més, per un terreny totalment desconegut, pel que no habia transitat mai.  César, Ramón i la gent d'Atmosfera proposaren fer la ruta de la cursa de les Fonts d'Eslida i, després de uns quants correus i alguna que altra trucada, decidirem afegir-nos Juan, Isidoro, Vicent i jo mateix. 

Tal com haviem quedat, a les 10  de la nit ja estavem tots preparats davant del bar Paquita on encara tinguerem temps de fer un café alguns i un carajillo algun altre...

La marxa començà pels carrers del poble, amb tots agrupats i rebent els ànims dels xiquets que gaudeixen de les nits d'estiu.  Qué boniques són les vacances...

Un cop fora d'Eslida, la foscor.  Impressiona veure un grup de gent corrent per una pista enmig del camp només amb la llum dels seus frontals, si bé algún d'aquestos frontals fa més llum que el meu cotxe...

La ruta, possiblement, per desconeguda i per la nit, va passar molt rápida, amb una continua sucessió de pujades fortes, trams de pista ampla i algunes baixades que, si bé no eren molt técniques, degut a la foscor et feien vigilar molt.

Després d'una parada a la Font de Castro, la colla es va dividir en dos grups i vaig intentar seguir amb el grup de davant.  Redéu, com corren aquestos joves... la seua marxa d'entrenament és quasi la meua de cursa, peró tenie que intentar forçar un poc.  Encara tinc una setmana per a apretar abans de relaxar-me un poc la darrera setmana del mes.

Bé, la qüestió és que, intentant seguir el ritme d'aquest grup, en un tram de pista que picaba cap a amunt, els pergué de vista i, darrere d'una curva em trovare amb una bifurcació: una pista pujaba i l'altra baixaba.  Vaig parar per si podie escoltar algú peró res: només el silenci i la foscor de la nit.  Les dues solucions eren: esperar a que arribare el grup més enderrerit o que tornés algú dels de davant, o tornar pel mateix camí per creuar-me amb Isidoro, Juan i companyia.  En un moment donat vaig apagar el meu frontal per si ere capaç de veure alguna llum a la muntanya, peró el que vaig veure ere encara millor:  milers d'estrelles sobre el meu cap en una nit molt clara en que només faltava la llum de la Lluna.

Quan ja  començaba a agobiar-me un poc la situació de trobar-me enmig de la muntanya i realment perdut, la salvació: els frontals i les veus de Pepe i un altre dels corredors que havien tornat a buscar-me.  A partir d'aquí, el meu objectiu estava molt clar: seguir-los el ritme a qualsevol preu, no fore cosa que em tornés a quedar sol.

Per sort, a aquestes alçades el més dur de la ruta ja havia passat i vaig poder arribar sense excessius problemes fins Eslida, amb un final en descens que sempre s'agraeix.

En resum, una nova experiéncia amb nova i bona companya que, a ben segur, repetirem molt possiblement en Agost pel terme de Benlloch...

Enllaç a la ruta

Dades técniques:    Distància: 15,32 km.
                               Temps total: 1:59:45
                                D+ : 708 m.

MARXA AL BARTOLO 2012

Doncs ja ha passat la esperada Marxa al Bartolo i no em puc queixar.

La cursa ha començat ben de matí, a les 5:15 concretament.  Els ànims per tornar a correr aquesta prova eren majors que la son i, en un tres i no res, ja estava al cotxe camí de Benicassim.

Després de la rutina de recollir el dorsal i possar-lo (amb les mateixes dificultats de sempre) a la samarreta, sorpresa d'anar trobant gent coneguda i inclós algú de nou...

A les 7 en punt (hi ha que agraïr el canvi horari) es donà l'eixida que aquest any presentava novetats en la primera part del recorregut, per abandonar el poble.  Aquest canvi fa que el primer quilómetre sigue més suau, més plà, pujant per l'esquerra de la carretera del Desert i empalmant amb la ruta habitual després del barranc del motocross.

Les sensacions eren molt bones, les cames em responien bé i vaig provar de trotar tot el possible a la pista que du fins la font de la Teula i, excepte en 2 o 3 costes més dures, ho vaig aconseguir.

Primer control en 44:44 i amb ganes de seguir.  Dos gots d'isotónica i a correr.  En aquest punt vaig coincidir amb Jean que anava amb la seua càmara.  Al final teniu l'enllaç al video que va grabar per tot el recorregut de la cursa.  Genial.  No eixie tant en un video desde la meua boda...

El cresteo del Bartolo, igual: 29 minuts per a arribar al control de la Creu en 1:31.  Realment, la meua idea a l'inici de la cursa era acabar-la en unes 3 hores peró aquest parcial ja indicava que el temps total anava a ser inferior.

De totes maneres, amb la idea de no forçar massa, em vaig dedicar a baixar fins el control de la Font Tallà a un ritme lent, deixant-me anar.  En aquest punt, ja des de les crestes, anava acompanyat per Quique, un corredor de València, nou en aquesta cursa i que tenie l'intenció de baixar de 3 hores i que va decidir que el meu ritme li anava bé.

Una vegada passat el tercer control, ja ha passat el pijor.  L'unica dificultat és el pas de les Agulles peró en aquest punt s'havie format un grup de 4/5 corredors que ens vam acomodar a un ritme que ens semblava adequat per a tots i la baixada fins el control d'aigua final la ferem a tren, ja que ningú no tenie l'intenció de correr més que els demés.

Probablement, la part més dura de qualsevol cursa sol ser la dels quilómetres finals, on les cames ja no van com al principi i la calor apreta més.  Peró ja no importa, només queden 3 quilómetres per a arribar a la meta i hi ha que apretar les dents per tal de no deixar de correr fins la foto final.

Al final, aquí ho podeu veure: 2:49:42, quan el meu millor temps aquí ere del 2005, amb 2:51:13.  Molt millor del que esperava i no només pel temps, també per les sensacions durant tota la cursa, amb la sensació de que, en algun punt, encara hagués pogut retallar algún minutet... peró no ere aquest el propósit d'aquesta Marxa al Bartolo: en dues setmanes hi ha que fer la Maratón del Aneto.

Hi ha que parlar també de Vicent, que va aconseguir millorar la seua marca per a deixar-la en 3:16:29 amb l'ànim  i el bon rotllo que el caracteritzen.

Enllaç al video de Jean-noël Huillery