Serie difícil definir l'eixida d'anit per la Serra d'Espadà. Sempre es difícil definir una primera experiéncia, ja se sap. Tot i aixó, la primera paraula que em ve al cap es divertida.
És la primera vegada que faig una marxa nocturna i, a més, per un terreny totalment desconegut, pel que no habia transitat mai. César, Ramón i la gent d'Atmosfera proposaren fer la ruta de la cursa de les Fonts d'Eslida i, després de uns quants correus i alguna que altra trucada, decidirem afegir-nos Juan, Isidoro, Vicent i jo mateix.
Tal com haviem quedat, a les 10 de la nit ja estavem tots preparats davant del bar Paquita on encara tinguerem temps de fer un café alguns i un carajillo algun altre...
La marxa començà pels carrers del poble, amb tots agrupats i rebent els ànims dels xiquets que gaudeixen de les nits d'estiu. Qué boniques són les vacances...
Un cop fora d'Eslida, la foscor. Impressiona veure un grup de gent corrent per una pista enmig del camp només amb la llum dels seus frontals, si bé algún d'aquestos frontals fa més llum que el meu cotxe...
La ruta, possiblement, per desconeguda i per la nit, va passar molt rápida, amb una continua sucessió de pujades fortes, trams de pista ampla i algunes baixades que, si bé no eren molt técniques, degut a la foscor et feien vigilar molt.
Després d'una parada a la Font de Castro, la colla es va dividir en dos grups i vaig intentar seguir amb el grup de davant. Redéu, com corren aquestos joves... la seua marxa d'entrenament és quasi la meua de cursa, peró tenie que intentar forçar un poc. Encara tinc una setmana per a apretar abans de relaxar-me un poc la darrera setmana del mes.
Bé, la qüestió és que, intentant seguir el ritme d'aquest grup, en un tram de pista que picaba cap a amunt, els pergué de vista i, darrere d'una curva em trovare amb una bifurcació: una pista pujaba i l'altra baixaba. Vaig parar per si podie escoltar algú peró res: només el silenci i la foscor de la nit. Les dues solucions eren: esperar a que arribare el grup més enderrerit o que tornés algú dels de davant, o tornar pel mateix camí per creuar-me amb Isidoro, Juan i companyia. En un moment donat vaig apagar el meu frontal per si ere capaç de veure alguna llum a la muntanya, peró el que vaig veure ere encara millor: milers d'estrelles sobre el meu cap en una nit molt clara en que només faltava la llum de la Lluna.
Quan ja començaba a agobiar-me un poc la situació de trobar-me enmig de la muntanya i realment perdut, la salvació: els frontals i les veus de Pepe i un altre dels corredors que havien tornat a buscar-me. A partir d'aquí, el meu objectiu estava molt clar: seguir-los el ritme a qualsevol preu, no fore cosa que em tornés a quedar sol.
Per sort, a aquestes alçades el més dur de la ruta ja havia passat i vaig poder arribar sense excessius problemes fins Eslida, amb un final en descens que sempre s'agraeix.
En resum, una nova experiéncia amb nova i bona companya que, a ben segur, repetirem molt possiblement en Agost pel terme de Benlloch...
Enllaç a la ruta
Dades técniques: Distància: 15,32 km.
Temps total: 1:59:45
D+ : 708 m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada