Els passats dissabte i diumenge
28 I 29 d’agost s’ha celebrat la cinquena edició del Trail Aneto, que conste de
tres proves “a elegir”: la Vuelta al
Aneto, de 96 km. (5.950 m. d+), las dos caras del Aneto, de 67 km. (3.870 m.
d+) y la Maratón del Aneto, de 42 km. (1.950 m. d+).
Repetint l’experiéncia de l’any
passat em vaig inscriure a la prova curta, després del sabor agre-dolç, que em
va quedar al acabar la cursa… i amb una certa il.lusió per millorar el temps de
6h56’ per qué la preparació d’enguany, si bé no ere la òptima, al menys ere
millor que al 2011.
Tot i aixó, mai no saps cóm anirà
la cosa. Sempre hi ha factors en els que
no comptes, como ara la meteorología.
Les previssions per al cap de setmana no eren massa bones amb una
probabilitat de pluja per al dissabte del 65% i molts trons i llamps, la qual
cosa he de reconeixer que m’espantava un poc.
La idea d’una tormenta en el Port de la Picada, a 2500 m., m’acollonava
un poc… En canvi, encara quedave el 35%
de probabilitats de “no pluja” i aquestes quasi guanyaren. El divendres, al arribar a Benasque (hora de
dinar) la temperatura ere de 30º amb sol.
Dissabte va amaneixer igual:
fresc pel matí, com és normal al Pirineu, amb un cel ras i unes perspectives de
calor per a la cursa. Per sort a les 2
de la vesprada, hora d’inici de la Maratón del Aneto, no arribabem als 30
graus, peró encara feie calor. Tenint en
conter les previssions i la realitat, es feie un poc complicat decidir la
vestimenta. Finalment, em vaig decidir
fer-ho de curt i, per sort, vaig acertar per qué fins ben bé el quilómetre
34-35 no vaig necessitar res més. Per
sort, entre el material obligatori, tenie un tallavents que finalment va ser
útil.
La cursa, com deie, comença a les
14 h., aquest any amb record de participació (800 corredors). Després dels ànims de l’espiquer i de
families i amics, esclata el cohet que dona inici a la prova creuant Benasque
en direcció nord. El pas és més tranquil
que l’any passat i possiblement per aquesta raó vaig poder mantenir més temps
aquest ritme, arribant al control de Senarta, km. 6, en 39’15’’, aproximadament
amb 3 minuts de millora.
A partir d’ací, el terreny és un
poc enganyós. Els que van molt bé,
corren molt, peró els demés hem de administrar bé l’esforç pensant sempre en el
camí de tornada, així que vaig decidir correr només en terreny plà i de baixada i caminar les costes. Al control de los Baños de Benasque s’arriba
després d’empalmar amb la carretera que hi puja.
Si el terreny del tram anterior
ere enganyós, el que venie ara no ere
molt diferent: una xicoteta costa al eixir del control i després trams
trencacames, amb pujades i baixades fins la baixada més llarga que et deixa en
el control del Vado del Hospital de Benasque.
Ara bé lo bo. El control está al quilómetre 14,7, les cames
comencen a estar com están, i ara vé la pujada al Port de la Picada. Hi ha que salvar un d+ de 724 m. en 6,800
qm., peró sobre tot són durs els últims 3,400 qm. amb 667 de desnivell. Aquí és on la muntanya possa a cadascú al seu
lloc.
A mesura que pujes, el paisatje
va fent-se més majestuós, amb el Massis de la Maladeta carregat de tresmils i
per damunt de tots, l’Aneto, amb els seus 3.404 m. De totes maneres, pocs són els corredors que
tenen temps o que poden dedicar-se a contemplar-ho. Les cames es van quedant sense forces i
arribar al Port de la Picada deixe de ser un esforç físic per a convertir-se en
un esforç mental per tal de mantenir la determinació d’acabar la pujada. I metrestant, sol i calor. A aquestes alçades de la cursa ja havia begut
el contingut de 2 camelback, uns 3 litres d’aigua.
La baixada, sense ser técnica, es
fa un poc complicada pel cansament i pel incontable nombre de corredors en que
et vas creuant. Hi ha gent de les tres
curses baixant i gent de “las dos caras” y de la Maratón pujant. En una d’aquestes, un despiste, un esbaró i
pam, de cul a terra. La caiguda no va
tenir conseqüencies al cul, peró els dos bessons es van enganxar. Per sort, el deu que habita a les muntanyes
(com diu la cita d’aquest blog) va procurar que el corredor que duia darrere
meu anare ben equipat. “Si quieres,
llevo Réflex”. Osti tú, Réflex. Em pregunte, de 800 corredors, quants durien
Réflex? Total, 3-4 minuts de caminar i,
a la marxa. Per sort aquest problema ja
no va apareixer més.
Al tornar a passar per los Llanos
del Hospital, la familia animant, Helena acompanyant-me uns metres i jo pensant
en la pujada que quedava per a tornar al control de los Baños, on vaig arribar
en 5h09’ pels 5h.37’ del 2011.
A partir d’aquest punt (ja estava
al qm. 31,7) ja era qüestió de provar si encara quedaven forces. El 75% del que queda fins a arribar a la meta
és pla o de baixada i havia que correr tot el posible i, realment, estic prou
satisfet dels temps.
La meteorología encara ens
guardava l’ultima sorpresa. Ja baixant
la Picada començaven a apareixer núvols de tormenta sobre la Maladeta,
acompanyats d’algun tro llunyà. La cosa
encara va aguantar fins a 7-8 quilómetres de la meta, quan comença a xispejar,
després a ploure amb força i més tard a caure pedra d’uns 5 mm. Aquest any el tallavents va fer el seu
paper…
Després de correr el que no m'imaginava, amb alguns moments de 4:30 min/qm, l’arribada a Benasque fou molt
emocionant. El poble ple de gent animant
a quasevol corredor que arribava, des de l’entrada al poble fins la meta i la
familia esperant-te. Entrada en meta amb
Helena. Aquestes coses que només entenem
els que tenim aquesta afició per les curses…
Finalment, al aturar el crono, la
satisfacció de veure el temps: 6h17’, millorant en 39’ el meu temps de l’any
passat.
I l’any que vé, més i, si pot ser, millor.
Pel que fa a Víctor, una cursa
brutal. L’entrenament, l’esforç i la constancia
han donat els seus fruits per a assolir un temps extraordinari de 5h38’,
rebaixant el seu temps de 2011 en 58 MINUTS!!!
Ja va pensant en passar-se a “las dos caras del Aneto”…
En quant als guanyadors de les
proves, en fi, unes màquines. Es van
batre els récords de “las dos caras del Aneto” (David Ballester, de Mur i
Castell, el va rebaixar en 25’, deixant-lo en 7h.42’19’’, a més de tindre el
récord de la Maratón) i de la “vuelta al Aneto” (a una setmana de fer el 50 anys, Salvador Calvo encara va
reduïr el seu propi récord en 3 minuts per a rebaixar-lo a 11h57’30’’).
Per al 2013 David Ballester
anuncià la seua intenció de passar-se a la prova llarga, pel que s’espera una
gran cursa amb els dos homes-record. Amb
un poc de sort, ho podrem veure…
Enllaç a la ruta:
http://connect.garmin.com/activity/204856505
Crónica oficial NO LIMIT:
http://www.nlmt.com/index.php?mmod=newsv2&file=details&iN=67
