Per fi, ja podem dir que coneixem un poc dels paratjes que envolten Benlloch i la Serra 'Engarceràn. Trobant a faltar alguns dels habituals com Paco Soldevila, Paco Vilar, Isidoro, Manolo i Jose, la matinada del 15, tal com estava previst, hem fet la ruta que David i Juan ens havíen preparat per tal de veure l'eixida del Sol des del Tossal de Saragossa, a 1.081 metres.
A les 4:30, amb la música de la "disco móvil" que encara sonava (eren les festes de Benlloch), un grup del més variat (amb gent diguem habitual, gent del poble, gent de la MIM i gent de FRUTINTER) la ruta començà eixint del poble amb una foscor propia d'una nit de lluna quasi nova a causa de la qual no sabria dir ben bé en quina direcció.
Ajudats pel terreny, que al principi era prou "corredoret" i la temperatura, que en Benlloch rondava els 19-20º havia que anar trotant per tal d'anar soltant un poc les cames, poc acostumades a moure's a aquestes hores tant "intempestives".
Realment, la sensació de correr de nit és especial. El que perds del sentit de la vista ho tens que equilibrar augmentant altres sentits i, sobre tot, millorant l'atenció. Quan corres amb la llum del dia pots anar preveient al menys 4 o 5 passos davant teu, pero amb la llum del frontal, el teu espai es limita a molt pocs metres per davant de tu i aquesta sensació d'imprevissió m'agrada molt.
Peró la foscor anava minvant a poc a poc i aixó ens recordava que teniem que arribar al Tossal de Saragossa abans de l'eixida del Sol. La pujada final al Tossal per la part posterior de la muntanya, si bé no era massa llarga, es va endurir pel ritme que duguerem, peró quedava poc de temps...
Al final, l'esforç valgué la pena. Encara que una banda de nuvols a la costa no ens permetia veure la mar, i menys encara les Columbretes (quina llàstima) el paisatge que es pot gaudir des dels 1.080 metres d'alçada val molt i molt la pena.
Encara hagué temps de beure i menjar un poc abans de veure com el Sol eixie sobre els núvols. Fins i tot algu(na) va tindre temps de passar un poc de fred...
Després d'esperar uns quants minuts, l'alba. Sempre és un espectacle veure l'eixida del Sol. Per més que ho expliques, ho tens que veure i si, a més, vé precedit per una marxa de 2 hores i mitja, encara es gaudeix més. Diuen que "una imagen vale más que mil palabras" i és veritat, peró aquesta imatge encara es quede curta de bon tros...
La tornada cap a Benlloch, com sempre son les tornades, un poc més pesada. El Sol ja calentava, les forces ja no eren les mateixes que al principi i, per tant, el que tocava era caminar. Deixar les muntanyes per arribar al pla, cambiant els pins pels ametllers i la frescor del matí per la calor de... les 9 del matí.
Pero tot aixó es suporta sense massa problemes si saps que, un cop arribats a Benlloch, t'espere una bona dutxa i un millor esmorzar amb cervessa fresca. Sempre es bó reunir-se al voltant d'una bona taula ben surtida i parlar de cóm ha anat tot, de nous projectes, de cóm hagueren disfrutat els que no han pogut vindre... i d'acomiadarse fins la proxima eixida.
Justa i bona crònica. En un bon grapat de gent ben avinguda es pot disfrutar a qualsevol entorn. Espere que estes iniciatives tinguen continuïtat amb altres excursions (ja en portem unes quants aquest any, així que queda demostrat que només és qüestió de voluntat)... I perquè no fer d'aquesta quedada una clàssica? El temps ho dirà...
ResponEliminaDoncs si, Juan. Entre cursa i cursa hi ha molts dies per fer coses... Jo estic per tornsr a fer aquesta mateixa ruta pero en versio invernal, quan l'aire es mes clar i el paisatje por ser encara mes espectacular. Tot es parlar-ho...
ResponEliminaFerran, al ver y leer tu cronica, he sentido una sanisima envidia ya que debe ser una pasada verse aparecer el sol en ese punto y a esa altitud. La recompensa final en Benlloch tambien es un buen incentivo. A ver si repetis la ruta en otra ocasion y puedo asistir ya como "clasica"
ResponEliminaSaludos
Vicent Fabregat
Enhorabona Ferran!
ResponEliminaLa teva càmera també ha captat la màgia del precís instant en que nit i dia están lluitant davant d'un públic tan escàs, que bocabadat ha fet cua sense pagar per un espectacle meravellós, últimament devaluat per la crisis financiera i la prima de risc de l'Estat.
De quants megapigsels te l'has comprat?
:-))
Doncs David, es la camara del mobil. Estan fetes a la maxima qualitat que te: 5 magapixels. Pero el realment important no es la camara sino tenir la sort de trobar l'instant adequat.
Elimina