VIII CURSA IBERICA FIGUEROLES

El passat dissabte 8 es va celebrar la 8ª edició de la Cursa Ibérica de Figueroles de l'Alcalatén que, al meu pareixer, s'ha convertit ja en una clàssica, sobre tot pels que només correm algunes curses al cap de l'any.

 

La prova ja sembla ben assentada dins d'un calendari provincial que any darrere any va saturant-se més i més de curses que fan que el nombre de corredors sigue, en general, cada any més escàs.  Per contra, la Cursa Ibérica encara manten un nombre prou respectable de participants: enguany els inscrits superavem els 600.

 

Jo dirie que les causes d'aquest exit són tres:

 

- és una cursa, diguem, de les curtes.  Tenint en compte que, en general, la majoria de aficionats al trail ens deixem un poc durant el mes d'agost, els 17 quilómetres de Figueroles són relativament assequibles.

 

- per la mateixa raó, un cop passat l'estiu, es una bona ocassió de retrovar-se amb amics i coneguts que no veus des de fa un temps.

 

- i finalment, i no per aixó la menys important, lo ben surtida que està la plaça de l'Ajuntament: dolç, cervessa, salat, cervessa, fruita, cervessa... ah, si, i cervessa!!!

 

Pel que fa a la cursa, puc dir que és una de les que més m'agraden de les que solc fer al cap de l'any.  Pot ser per aixó les sensacions abans de començar eren bones, més encara després de l'entrenament del diumenge anterior amb la gent d'Atmósfera, amb un temps d'1:55, 8 minuts menys que al 2011.

 

 

 

Aquest any els participants de la nostra colla habitual de marxes de muntanya només erem Isidoro i jo i la nostra idea ere fer junts tota la cursa.   Per començar apretarem un poc més que altres anys per tal d'intentar no trobar les cues que es fan al pas del primer barranc... i, efectivament, no les trobarem...

 

Les dues pujades que té la prova, a la marxa, "sin prisa pero sin pausa".  Isidoro queixant-se peró seguint els dos a la mateixa marxa.

 

Un cop acabada la baixada... a correr!!!  De vegades a 4:45, de vegades fins a 3:11 en alguna baixada i, de tant en tant, caminant en alguna pujada, que també hi ha. 

 

L'arribada al poble es fa des del riu i l'ultima costa fa que t'enrecordes del que va dissenyar el recorregut de la cursa: 200 metres des del llit dei riu fins la meta amb 30 metres de desnivell que, tal i com estàn ja les cames, es fan realment durs si es que vols acabar amb "dignitat" i passar la linia final corrents...

 

 

 

Al final, satisfacció pel temps final: 1:46:40, és a dir, 17' menys que l'any passat.

 

En general, arribats a aquestes alçades de l'any, estic més que pagat dels resultats obtinguts en les curses en que he pogut participar.  En totes he millorat els temps d'altres anys.  Només em quede una espineta: la MIM.  Espere que al 2013 la climatologia sigue millor i que no tornen a apareixer els problemes físics.  Intentarem millorar la preparació...

 

Ara ja és el moment de deixar les curses a un costat i tornar a gaudir dels caps de setmana amb els amics pel Desert i les muntanyes dels voltants de Castelló... fins la Vilavella.

 

Enllaç a la ruta:  http://connect.garmin.com/activity/220859897