diumenge, 16 de setembre del 2012

MAGDALENA - RACA - ROCA BLANCA - LA MOLA

Entre cursa i cursa hi ha que tindre temps per a gaudir de la muntanya amb els amics.  No vullc dir que no gaudeixi amb les curses peró, de tant en tant, és bó fer una parada, respirar, veure el paisatge... ja es sap.

Avui ere un bon día per a fer aixó.  Diumenge passat, Isidoro i jo correguerem a Figueroles i el proper diumenge, Juan i Vicent aniràn a Vilafranca... i hi ha previssions d'altres curses fins ara desconegudes per a nosaltres com el Gran Fons de la Tardor de la Vall... ja veurem.

El recorregut que haviem pensat només l'haviem fet Juan i jo i, sincerament, no confiava molt en la meua memória, així que vaig pensar que el millor que es podíe fer ere descarregar un track al Garmin i deixar-mos d'improvisatzions.
 
De les moltes, moltísimes rutes de la zona que la gent puja al Wikilock, després de veure unes quantes, la que em va resultar més atractiva va ser la següent, pujada pel gran SENDALLARGA:
 
 
A les 8 del matí hem començat seguint aquesta ruta i, als pocs minuts, ens hem trovat una sorpresa:  la pujada al Raca era per una senda que tots desconeixem i, per a més inri, pujava literalment al recte: no està mal per a començar...  Al final, 48 minuts per a fer 3 quilómetres i arribar al vértex geodésic del Raca.
 

La baixada del Raca, cóm es podríe calificar? Técnica? Divertida?  No sé, peró cada vegada que la passe està pijor.  No sé si són les bicicletes que hi transiten, les plujes o, possiblement, les dues coses, peró hi ha trams realment complicats on quasi hi ha que parar per a trovar la traçada bona.
 
 
Sense apenes descans, la ruta torna a pujar cap a Roca Blanca encara que, per sort, aquesta vegada no és una pujada tant directa com la del Raca, aixi que xarrant i caminant s'arriba sense problemes a la segona de les muntanyes d'avui.  Un consell: val la pena possar-se calcetins alts o prendes compressives per tal d'evitar les moltes rascades que et fan els matolls a Roca Blanca.
 
 
 
El track descarregat només arribava fins las Contiendas per a baixar cap al Mas de Xiva pero hem pensat "ja que hem arribat aquí, tenim la Mola a un tir de pedra..."  Total, aquest tram ja estem ben acostumats a fer-lo.
 
La baixada, aprofitant les "exiguas fuerzas" de Vicent i escoltant alguna que altra queixa d'Isidoro, sense problemes, amb una aturada a la font del Mas de Xiva (una de les poques que encara tenen aigua) per tal de refrescar-mos de cara als pocs quilómetres que ja ens quedaven per arribar al punt d'inici de la ruta.
 
En total:       16,18 qm. - 2:42:04 (incloent les aturades) - 823 m. d+
 
Enllaç a la ruta completa:  http://connect.garmin.com/activity/223333831

 


3 comentaris:

  1. No està gens malament pujar més de 800 metres practicament en menys de 7 kms. T'has oblidat de comentar que era la primera vegada que tant Vicent con Isidoro feien aquests cims. Es evident que no es tracta d'una ruta per no iniciats, però ni l'un ni l'altre són cap novatos! jjj A continuar disfrutant.

    ResponElimina
  2. Ferran: no se si me ha resultado mas duro este ascenso de hoy que el Km Vertical al Bartolo que me preparasteis Juan y tu hace ya unos meses. Sea como sea,disfrute tanto en aquella ocasión como en esta por lo hermoso de los recorridos, tan cercanos pero tan diferentes, y siempre en tan buena compañía, no se puede pedir mas.
    Aprovecho para agradecer las palabras de aliento de Juan, así se cargan mejor las pilas despues de la batalla.
    Vicent F.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La verdad, Vicent, es que cada vez necesitas menos palabras de aliento. Hemos estado todos a un nivel bastante parecido y, quizás por eso, se disfruta mejor de la salida. A seguir, que vas muy bien...

      Elimina