XXIX MITJA MARATÓ DE CASTELLÓ (3)

... I, com qui no vol, ja hem completat la tercera setmana de passió... i seguim vius.  Bé, vius peró un poc cascats.  La setmana, tot i només haver eixit 3 díes, ha estat més llarga que les dues anteriors. 

El dilluns, després de l'eixida del diumenge (22 quilómetres i 1:58) les sensacions no eren gaire bones: dolor de genolls, una xicoteta moléstia d'aductors i altres cosetes ja no sé per on.  Per aquesta raó ere necessari quedar-se a casa i veure si un dia de descans ere suficient.

 

Peró no.  Dimarts proví una eixida al ritme que em demanara el cos per la Ronda Est http://connect.garmin.com/activity/234165235.  En total, 16,5 qm a un ritme de 5:04 min/qm.  Meeec! Error!!!  Massa quilómetres i massa ràpid.  Conseqüencia: el estat de les meues cames va empijorar.

 

Malgrat aixó, dimecres havie quedat amb Paco i, pensant que en un dia ja estarie un poc millor, ferem una nova rodada per la Ronda Est, aquesta vegada a un ritme més suau: quasi 12,5 qm. a 5:28 min/qm.  http://connect.garmin.com/activity/234454419.   Meeec!  Segon error!!! Ni massa quilómetres ni massa ràpid:  simplement, hagués estat millor quedar-se a casa i descansar.

 

En vista de les circunstancies, la llógica diu que, en situacions com aquesta cal fer el que el teu cos et demana: parar.  Parar i començar a prendre tot el que calgui per a fer que la parada sigue lo més curta possible, és a dir: condrosorb, antiinflamatori, cremes varies, etc.   I amb tot aixó han passat dijous, divendres i dissabte.

 

Avui, tot i que no estave totalment segur de cóm anirien les coses, he pensat que, després de tres dies de descans ere qüestió de veure si les "cures intensives" havien estat profitoses.  A més, quí es pot resistir a una eixida de 26 quilómetres, amb possibilitats de pluja i amb la companyia de "cinco locos que corren"?  Doncs ja está:  avui tocava eixir i punt.

 

L'eixida ere de les bones http://connect.garmin.com/activity/235578940 i, si bé el ritme finalment ha estat algo més ràpid del que m'interessava no m'ha costat seguir el ritme d'Isidoro i Manolo per a fer un total de 2:21.

 

Peró aquesta vesprada han tornat les molésties articulars i el desànim.  El dia de la cursa s'acosta, només queden dues setmanes i, tal i com va la cosa, serà difícil cumplir el mínim de quilómetres que m'havia propossat i quasi segur que no será possible entrenar séries en el temps que quede... en fi, ja veurem que passa la próxima setmana.