diumenge, 24 de juny del 2012

DESERT DE LES PALMES - UNA DE 26 QM

De tots és sabut que "el Desert no te l'acabes".  La frase es curta peró és totalmlent certa.  Aquest dissabte, al voltant de les 7 i mitja del matí, Manolo, Juan i jo hem eixit de La Magdalena amb l'intenció de fer una ruta enllaçant diferents senderes del Desert, desconeixent la distància, el temps ni el desnivell que fariem, si bé ja coneixiem les diferents parts d'aquesta marxa separadament.

El primer parcial que haviem previst era el pas pel Mas de Xiva, al qual hem arribat en uns 31 minuts.  El dia ere bó.  A aquestes hores encara pots gaudir de bons trams d'ombra, que desapareixerá un cop comencem la pujada a Las Contiendas.



Efectivament, encara que aquesta pujada que tantes vegades hem recorregut no és llarga (poc més de 2 quilómetres), la calor que ja començavem a notar a les nostres esquenes li ha donat un puntet que no té a l'hivern.



Un cop arribes al pas, el trànsit per la vessant interior del Morico és molt suau i t'ajude a recuperar poc a poc les polsacions que habien anat pujant... i, en poc més de 14 minuts et plantes al Coll de la Mola, per a baixar la pista del Bruno i tirar cap a la Font de Sant Josep per la sendera de la Bartola.
Moment per a recuperar un poc les forces per a preparar el que vé: la vertical del Bartolo.
Duem ja unes 2 hores de marxa i són aproximadament les 9:30 del matí.  El Sol ja calenta i els 25 minuts de pujada es fan ja més durs peró el gel que he pres funciona i fa el seu paper...


Des del Bartolo hi havia dues possibilitats per a tornar a La Magdalena: el camí directe seguint cap a la pista del Bruno i el Refugi, o bé la que hem pres (pel que es veu, en semblava poc l'altra opció).  Fent cas de l'opinió de Manolo ("si em pregunteu per on, la que sigue més dura...") hem baixat cap al Pla de Muletes, passant novament per la Font de Sant Josep i baixant per la Font de l'Ermita de Santa Teresa que, per sort, encara té aigua en abundància: el meu camelback ja estava buit.

Finalment, el tram més pesat d'aquesta ruta han estat els ultims 5 quilómetres, vorejant l'autopista fins La Magdalena.  La calor i el cansament ens han obligat ja a baixar el ritme i parar a caminar algun cop.

En fí, bona ruta, amb un desnivell de quasi 1000 metres, més recomanable per a la primavera o la tardor, quan no fa tanta calor com ara, amb moltes possibilitats de variacions o, inclús, d'aumentar el quilometratge, el temps, el desnivell +, o el que tu vullgues, perque "el Desert no te l'acabes, no..."

2 comentaris:

  1. Hermosa ruta,(verdaderamente, el Desierto no te lo acabas) y buen tiempo de entrenamiento. Augurio de una exitosa XIV Marcha al Bartolo y un mejor Maraton del Aneto.
    Vicent Fabregat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahí estem, Vicent. El temps s'acaba i açó es el que toca ara... En cinc setmanes ja haurà passat tot i cambiarem el xip.

      Elimina